Mirar més enllà

Assistim aquests dies a una teatralització que una vegada més situa el tacticisme de partit com l'element central de la praxi política. Res de nou ja que aquesta ha estat i és una pràctica habitual en la política de casa nostra, on s'ha treballat més posant la mirada en les properes eleccions que no pas en desenvolupar projectes de llarg abast. D'aquest fet, practicat a banda i banda de l'hemicicle del Consell General, vaig escoltar fa uns anys que algú en deia "fer política en majúscules".

L'aposta, arriscada, de Liberals i PS de fer candidatures conjuntes a la parroquial pot restar més que no pas sumar. Primer, perquè el propi electorat veu incomprensiblement com el seu partit o opció electoral s'alia amb qui des de sempre ha estat el seu enemic polític i ideològic. Cal fer èmfasi que aquests dos partits han estat els que sempre han reivindicat la seva ideologia i n'han fet bandera. Només la lleialtat a les sigles pot evitar una fuga de vot cap a altres opcions o cap a l'abstenció.

Segon, perquè entren en contradicció de la mateixa tàctica deixant al marge SDP que, recordem, va ser el primer a parlar de la necessitat d'una transversalitat en les llistes parroquials per descavalcar la majoria de DA. Els socialdemòcrates de Bartumeu poden intentar fer llistes parroquials per mirar de captar aquest vot desencisat, però a ningú se li escapa de la gran dificultat per construir aquestes candidatures i que en el cas que les arribessin a fer, es dispersaria el vot opositor a les llistes taronges.

Tercer, perquè les llistes conjuntes de Liberals i PS retroalimenten els taronges, els reagrupen amb Unió Laurediana i una part de la Massana, i els hi faciliten el discurs fent-los entrar en contradiccions programàtiques i ideològiques.

El nostre és un país complex, petit i complex a l'hora. Només des d'aquesta perspectiva es pot entendre moltes de les vicissituds polítiques que vivim. Són moments de canvi, amb un final de cicle evident, amb lideratges esgotats i amb grans incerteses al davant. I potser per això la sensació creixent que caminem cap al buit. Ens caldria aprofitar el moment per redreçar el rumb del país de la mà de nous lideratges.