I AQUÍ

Monstres, n’hi ha molts i el futur no arriba

Cal ser molt optimista per creure’s que el present respon a la famosa cita d’Antonio Gramsci “El vell món es mor. El nou es torba a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres”, i que el nou serà millor. És vera que ens envolten monstres per onsevulla mirem. Des de la bogeria supremacista que s’amaga rere Trump fins al fanatisme fonamentalista que en nom d’un déu assassina arreu del món, tot passant pels cadàvers que s’enfonsen just aquí, a les nostres aigües, mentre fugen dels seus monstres, que són de tots. Perquè optimisme és mantenir l’esperança que aquest interregne tan dolorós per a molts, massa, i humiliant per a l’espècie humana, és l’avantsala d’un món més just i digne que està a venir. Però, collons, què costa posar fi al vell que ha esdevengut gris i irrespirable! Ho veim en tots els àmbits, a totes les escales. Massa presents són les clavegueres del Ministeri d’Interior, mig revelades per un documental que mostra la punta de l’iceberg d’allò que cap poder de l’Estat vol aclarir. O l’entramat de beneficis fiscals, ajuts, fins i tot rescats, que els ‘de sempre’ aconsegueixen dels nostres impostos. O aquesta rèmora de llinatges encadenats que ens governa des de l’alt funcionariat, endogàmic i impenetrable; autonomenats vitalicis marmessors d’una llei que els justifica i protegeix de la legitimitat democràtica. Com, si no, explicaríeu que s’hagi ajornat una vegada i una altra el procediment administratiu per tomar el monument feixista de la Feixina, que no gaudeix de cap protecció legal? I aquest només és un exemple dels milers de pals a les rodes que troben cada dia els representants de la sobirania popular: pura antigalla que encara no té relleu.

Etiquetes