La Bressola està d'enhorabona, però una enhorabona amb un cert punt agredolç. Aquesta xarxa d'escoles nord-catalanes, amb immersió lingüística en català i un model educatiu singular, ha superat per segon any consecutiu els 1.000 alumnes. És una xifra que la directora, Eva Bertrana, anys enrere no s'hauria imaginat, tal com assegurava aquests dies a Vilaweb. Això sí, a la Bressola saben que podrien ser molts més els alumnes escolaritzats en aquesta institució. No pas només per voluntat de l'equip docent, sinó també pel desig de les famílies que hi voldrien matricular mainada però han de ser rebutjats per manca d'infraestructura.
La Bressola actualment té set centres de primària repartits pel Rosselló i el Conflent: Perpinyà (dos), Nyils, Prada de Conflent, el Soler, Sant Esteve del Monestir i Pesillà de la Ribera. També té un centre de secundària a la capital rossellonesa. Tot i ser una estructura prou lluent, la directora explica que any rere any han de refusar inscripcions perquè els falta espai per encabir la demanda. Explica que quan es va crear la Bressola, la normativa francesa permetia obrir centres escolars en qualsevol tipus de dependència. Ara cal que siguin recintes purament escolars i, per tant, els és molt complicat créixer. I davant d'això l'ajuda dels ajuntaments no sempre és factible. La directora assegura que si durant tots aquests anys haguessin pogut atendre totes les sol·licituds de matrícula, avui tota la xarxa d'escoles donaria servei a 2.000 alumnes. Tan greu és el cas que estan a punt de trobar-se amb la situació traumàtica d'haver de negar a alguns alumnes de primària el pas al seu centre de secundària per aquesta manca de places.
La Bressola es finança amb les aportacions dels pares, de l'associació Amics de la Bressola i d'un ampli ventall d'institucions que va des del govern francès fins a la Generalitat de Catalunya passant per diputacions catalanes, el consell general i un llarg llistat d'ajuntaments tant de la Catalunya Nord com de la Catalunya Sud. Però fa anys que s'evidencia que aquesta fórmula no és suficient.
Recordo parlant, fa temps, amb l'Eva Bertrana que m'explicava que, al marge que les enquestes indiquen que el 76 % dels nord-catalans voldrien un ensenyament bilingüe català-francès, la població valora especialment el seu model educatiu propi. La Bressola ha tingut l'habilitat d'associar la llengua catalana a un sistema d'ensenyança diferent, innovador i d'èxit amb unes aules on s'agrupen alumnes de diferents edats que cooperen. Això fa que els petits vulguin emmirallar-se en els grans i els grans vulguin ajudar els petits. A part d'això, aquestes escoles són una illa de catalanitat normalitzada enmig d'un entorn pràcticament 100% francòfon. La canalla aprèn i parla en català a classe, al pati juguen en català... I això és molt important en una societat on la transmissió intergeneracional de la llengua pròpia està pràcticament estroncada des de fa anys.
La Bressola fa més de quaranta anys que resisteix ampliant la base de la catalanofòbia a la Catalunya Nord gràcies al fet d'haver trobat una mena de fórmula màgica. Però la justesa dels seus recursos econòmics no només li impedeix créixer, sinó que li complica seguir donant servei a aquells que han crescut amb ella. Per dir-ho d'alguna manera i sense voler albirar el final d'aquesta institució, aquesta sembla una bonica trista història sobre com morir d'èxit.
