I AQUÍ

Mudar de vestit sobre la mateixa crossa

Diumenge passat vàrem publicar un ampli dossier sobre la maternitat subrogada que, des de l’esperit crític que pretenem servar, oferia diverses opinions, a més de la informació. Per pur càlcul electoral, pocs partits polítics s’han definit tan clarament com Ciutadans sobre el tema, que exigeix decisions legislatives urgents. Semblava lògic oferir als lectors la seva opinió i fer-ho des de la representativa veu de Xavier Pericay, màxim dirigent seu a les Balears i membre de la direcció estatal. Amb tota sinceritat, hem d’agrair la seva col·laboració, malgrat que no compartim el registre lingüístic que darrerament el caracteritza. Des del convenciment que els nostres lectors tenen prou criteri per entendre la decisió de fer prevaler la informació, publicàrem l’opinió sol·licitada en l’ortografia particular de l’autor. Puc entendre que no agradi, que es valori més la forma que el fons, i que, per tant, se’ns critiqui amb més o menys vehemència i argumentació: acceptar la crítica hauria d’anar amb la vocació de ser crític; i ho som i l’acceptam. Altra cosa seria entrar en el debat de si els contraris a la normalització del país i de la llengua acceptarien o no la pluralitat que oferim, si sempre són uns els que obren el ventall i d’altres els que l’utilitzen com a garrot: ja ho sabem. No només ho sabem, sinó que voluntàriament no volem que ens condicioni el funcionament i el tarannà dels que cal superar pel cantó de la llibertat. Volem un país nou i més digne, però sobretot diferent. Si ens ha d’importar què i com ho farien els altres és per fer-lo, precisament, diferent. Canviar les formes però, sobretot, el fons. En cas contrari, no s’ho paga aquest mudar vestits sobre la mateixa crossa corcada.