"Música i paisatges. Evolució o Involució?", by Héctor Pérez

Un músic i professor reflexiona sobre la vinculació de la música i el sistema hegemònic de governança

Fa dos articles d'opinió vaig oferir aquesta columna a qualsevol persona que tingués alguna cosa interessant a dir, que aportés coneixement. Avui publico la carta que m'ha enviat Héctor Pérez Martín, músic i mestre de música.

'Música i paisatges. Evolució o Involució?', by Héctor Pérez

"Des de la meva arribada a Andorra fa 5 anys ha estat una constant el topar-me sovint amb fotografies antigues del país. Sempre m'ha fet gràcia el fet de comparar el que era el paisatge amb allò que és avui en dia i en definitiva, sempre hi ha una pregunta que em ve de la ment: estem evolucionant o involucionant?

Curiosament, vaig tindre una revelació en donar-me compte que aquesta transformació del paisatge estava completament vinculada a la transformació de la música, llavors, en aquest article faré una reflexió sobre l'evolució o involució de la música als nostres dies.

Quan parlem d'art contemporani i de l'evolució de la música trobo necessari posar èmfasi al context. Encara que la creació d'una obra pot tindre una perspectiva mística entenent que aquesta sorgeix del no-res o del silenci absolut, el real és que neix d'un cúmul de condicionants econòmics, socials, religiosos i polítics coetanis a la producció d'aquesta.
Per posar un exemple, la música medieval del s. IX estava sotmesa a l'austeritat estètica (harmonia, melodia, ritmes senzills) igual que la majoria de la societat d'aquella època vivia sotmesa a l'austeritat total sota les constriccions del poder teocràtic. A l'Edat Mitjana, la funció més important de l'art era l'expressió religiosa, de manera que la música tenia com a objectiu l'enteniment del text sagrat i per conseqüència la complexitat sonora era un impediment per aconseguir aquest objectiu, per això en aquesta etapa històrica es veuen moltes peces a una sola veu i amb un ritme condicionat per l'accentuació de les paraules.

Si fem una reflexió hermenèutica de la nostra actualitat, podrem arribar a diferents conclusions, a l'igual que hem fet amb el passat. Per aquest motiu és interessant respondre la següent qüestió: ¿Quin sistema econòmic, social, religiós i polític predomina en l'actualitat? La resposta és clara, vivim a una societat capitalista i globalitzada. Per una banda s'ha donat una pèrdua de condicionants hegemònics i religiosos, gaudim d'una gran capacitat d'accés a la informació, però per l'altre costat hi ha un gran condicionant que està lligat al sentit de pertinència i individualisme, de ser en relació al que tenim. Com ja deia Quevedo "poderoso caballero es Don dinero" però probablement, una entitat com "Universal Music Group", coneix millor aquesta realitat que el mític escriptor.

A partir d'aquesta idea es podria dir que neixen 2 realitats musical diferents. Per un costat està la industria discogràfica, en la que l'art cobra una funció econòmica i gira al voltant dels diners, independentment de si una composició (o producte) es de qualitat o no. Per l'altra banda, trobem els intel·lectuals que després de l'eclosió de la llibertat post-romanticista i sobretot després de la 2º Guerra Mundial, van crear infinitat de noves formes de fer música donant tombs al cap per tal de donar lloc a justificacions que trenquin amb allò ja creat, observant moltes vegades que la música obté un significat conceptual important, amb molts avanços teòrics i tecnològics, però amb una carència d'equilibri estètic.

Curiosament, al món on vivim, s'han creat molts avanços tecnològics i cada cop tenim més comoditats i llibertats, però també més problemes mediambientals (externs) i emocionals (interns).
Pot ser que igual que al paisatge andorrà, la manera de fer música s'ha transformat radicalment? Hem evolucionat o involucionat? Probablement les dues coses a l'hora. Hem evolucionat en quant la creació de noves idees, de noves sonoritats, de noves formes d'entendre el ritme i l'harmonia, però també hem perdut el nord en deixar la música en un plànol mental, o pitjor encara, econòmic.

Probablement és possible afirmar que observant el paisatge trobem hem deixat a les muntanyes en aquest plànol de prioritat mental i econòmic, doncs la música i qualsevol de les arts, sempre han sigut un reflex molt profund del moment històric que vivim".

CODA: Moltes gràcies, Héctor Pérez, per respondre a la crida que vaig fer. Animo qualsevol persona a seguir l'exemple del company, músic i professor.