Ni massa gran, ni massa petita

Tinc 34 anys i em considero jove, molt jove! Potser és pel meu caràcter, però... per què hi ha d’haver unes edats que delimitin quan s’acaba una etapa i en comença una altra?

Ho reconec, no vull créixer. Vull poder tenir la targeta 16punt30, el carnet jove de tota la vida, i aprofitar-me de totes les promocions per ser ‘jove’. Vull poder presentar-me a les convocatòries per a joves. Sóc de les que reviso -per si de cas- l’edat límit als concursos ‘per a joves’. I és que m’agradaria poder anar a alguns dels tallers, cursos i projectes que fan als espais per aquest grup d’edat. I malauradament els únics carnets que tinc són el de la biblioteca i els dels supermercats.

També em molesta una mica que algunes subvencions només siguin fins a certa edat. O les beques. Se suposa que hi ha molta gent en edat adulta que segueix estudiant, i que sí... que també hi ha ajudes, però no tantes.

I és que no vull ser gran, ni jubilar-me, però tampoc vull ser petita. Vull gaudir dels beneficis dels joves sent adulta. No vull anar a L’espai a fer cursos d’informàtica. Tampoc vull anar amb adolescents a xerrades sobre sexualitat. I que sí, que hi estic d’acord, que es fan moltes coses per gent ‘adulta’ però a mi no m’acaben d’entusiasmar. I menys les xerrades per a pares, amb tots els respectes, ja que es fan amb tota la bona voluntat del món i per especialistes reconeguts en les àrees tractades, però xerrar de nens després d’una jornada laboral, em fa mandra. Fins i tot de vegades agraeixo quedar amb algú que no té fills, perquè així no anem a parar sempre al mateix tema de conversa.

Tinc 34 anys i em considero jove, molt jove! Potser és pel meu caràcter, però... per què hi ha d’haver unes edats que delimitin quan s’acaba una etapa i en comença una altra?

Sembla un tòpic però crec que l’edat és una qüestió mental. Em veig més capacitada per absorbir coneixements ara que als vint anys, quan estudies una carrera. També entenc que els que comencen necessiten més ajudes, i que els que ja ens hem incorporat al mercat laboral, tenim més bagatge. Però jo em resisteixo a créixer! No em vull creure que se m’ha passat l’arròs!