I AQUÍ

La Nit de l’Art o la nova Feria de Abril

Quan érem joves hi havia cites imprescindibles en el calendari. Els 'must' de la societat illenca jove passaven per una Alborada a Pollença o una Feria de Abril en el nonat parc de la Riera. Sí. La Feria de Abril no era per vestir-se de 'faralaes' i anar a ballar Rocío Jurado. Eren quinze dies de marxa boja i desenfrenament en unes casetes prefabricades on trobaves tothom. De fet, ja hi anaves amb l’expectativa de veure qui et toparies. En el mateix s’ha convertit la Nit de l’Art de Palma. Fins i tot, al veïnat adolescent, fanàtic d’'Hombres y mujeres y viceversa', li ha sonat l’alarma de l’Smart Watch perquè aquest dissabte és la Nit de l’Art. S’ha posat les plataformes per inaugurar el Casal Solleric. Tant és així que la Nit de l’Art ja no és només un dia, sinó tres. Divendres, experts, especialistes i gent del sector ja hi feia la passejada prèvia. Aquells que gaudeixen de veure les creacions dels altres han agafat la ruta alternativa per no trobar-se enmig del macrobotellada d’anit. És una llàstima que tinguem aquesta capacitat de desvirtuar les coses fins que aconsegueixen morir d’èxit. La Nit de l’Art de Palma fou genuïna. Tan original i encertada que la idea s’ha reproduït no només a les principals ciutats de l’Estat sinó també a molts municipis de les Balears. Va néixer l’any 1997 quan les galeries del centre històric de Palma decidiren celebrar l’inici de la temporada i de les noves col·leccions. Més de vint anys després s’ha convertit en el vespre per quedar a la porta d’una galeria, perquè molts ni tan sols es molesten a entrar-hi. I això té una mala ferida, perquè d’art només en queda la feina que haurà de fer Emaya l’endemà. I què hem de fer davant la massificació? Prohibir l’entrada?