“Ens estan escanyant, el poc alè que teníem ens l’estan prenent”. Parlava Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear (OCB), de com l’Estat espanyol s’aferra a la desesperada a l’article 155 per posar pals a les rodes i aturar la immersió lingüística a Catalunya. Innocents! Si no ho varen aconseguir a les Balears i, aquí, canviam de llengua com de camisa, com fan comptes fer-ho al Principat? Bauzá va dissenyar la mateixa estratègia que ara pretén replicar Rajoy. L’apotecari de Marratxí estava convençut que, a les Illes, la majoria dels catalanoparlants posaríem la creueta a la casella ‘bona’. Prou heretges hi va haver per combatre l’ofensa. L’Assemblea de Docents va aconseguir el triomf més gran que mai s’ha assolit en aquesta terra nostra. Pocs foren els qui es quedaren a ca seva. Aquell horabaixa em vaig sentir orgullosa del meu país. Mallorquins, nats i d’adopció, no varen dubtar a sortir al carrer per defensar llengua pròpia. Encara record com aquest sentiment de pertinença s’estenia arreu entre els manifestants. Fa unes hores deia a Ona Mediterrània que pens defugir els debats estèrils. Ara més que mai cal fer una aposta decidida pel país, per la llengua i la cultura pròpia, per les elits, per posar-les en valor, i no hem de confondre elits amb establishment, pel territori i també pels sectors més desfavorits. No hem de perdre la perspectiva de futur i hem de ser més actius en el present. Com deia Jaume Mateu, l’estratègia que volen aplicar a Catalunya “no és solament un problema del Principat, també és nostre”. No ens escanyaran, continuarem respirant i l’alè que ens manca, si ens manca, ens arribarà si cal de l’altra vorera de mar.
