OPINIÓ
Opinió 27/04/2016

No ens entenem o ens entenem massa?

i
Irene Jaume
3 min

Avui he viscut una escena que mai no creuríeu: he vist un doctor en Antropologia felicitar una (ara ja) doctora en Antropologia per no haver emprat el masculí genèric (sic) a la seva tesi. Heu llegit bé: per no haver-lo emprat. No diré ni el nom del doctor ni el nom de la doctora perquè no rebin l'enorme pes dels retrets dels (que sembla que siguin) 'propietaris i propietàries' de la llengua catalana per haver comès tal despropòsit cap a la humanitat.

Encenc l'ordinador i em pos a llegir titulars d'alguns diaris: “Balears lidera la venda de cases a estrangerS”, “La xifra d'afectatS per un ERO a Balears augmenta un 42,5% els dos primers mesos de l'any”, “RestauradorS i pescadorS demanen al Govern de les Illes una marca pròpia per a la llagosta menorquina”, “Balears rebrà a partir d'aquest dimarts 42 refugiatS”, “El virus del papil·loma humà suscita moltes consultes tant d'afectatS com de parelles”, “El Rei demana als partits estalviar en campanya i no cansar als ciutadanS”... I – ai, mira!– un que diu: “Les dones continuen assumint la major part de la cura de la casa i la família”. Us recoman que faceu la prova i compteu les vegades que hi trobau la paraula “persona” o alguna frase desdoblada en els dos gèneres. Què? Quants titulars heu trobat que siguin així?

M'endins en les opinions sobre l'ús de llenguatge no sexista i en trob de contràries amb arguments lingüístics, sí i obvi, però amb apreciacions tals com: “Que s'acabi aquesta comèdia de desdoblar en masculí i femení”, “això del llenguatge 'no sexista' té més de passió que de racionalitat”, “El resultat [de l'ús no sexista del llenguatge] és (...) la producció d'uns textos, com alguns de naturalesa jurídica o administrativa, escrits en un llenguatge de laboratori, completament divorciat de la llengua real i natural”, “Al capdavall, el problema del sexisme no rau en el llenguatge, sinó en la societat”... Amb aquest darrer hi estic en part d'acord (després del seu 'no' jo hi hagués afegit un 'només'). Per exemple, per posar-ne uns quants així a l'atzar: el Departament de Filologia Catalana de la UIB l'integren trenta-dues persones, un 28,13% són dones; pel que fa al departament de la UAB, l'integren tretze persones, quatre dones i nou homes (30,76% - 69,24%); i a la UV en són trenta-nou, de les quals un 35,89% són dones i un 64,11% són homes*.

Hi ha persones que reconeixem la capacitat simbòlica del llenguatge i que l’entenem com un mitjà que reflecteix la nostra visió del món i que, per tant, afecta a la manera com ens relacionam amb el nostre entorn. El llenguatge és poder –el que no s’anomena no existeix– i aquest poder, històricament, l'han exercit sempre els homes. Si les dones (o les feministes, o 'els superprogres'...) qüestionam el llenguatge és perquè hi tenim tot el dret; tenim el dret de reclamar que volem desdoblar o volem emprar la paraula 'persona' –per així, per cert, no atiar més el binarisme de gènere– com a subjecte, que –oh, sorpresa!– és el que som. Totes les guies de llenguatge no sexista es presenten com una recomanació o suggeriment que es pot seguir o no (em remetré als titulars anteriors i a la vida real per comprovar el seu [nul] impacte); però és una llàstima que el debat acabi topant amb una paret molt alta que menysprea i ridiculitza propostes fetes també, però no només, des de la docència i militància en l'àmbit de la lingüística. No volem (no vull ni aspiraria mai a fer-ho) canviar tota la gramàtica i desmuntar-ho tot, volem que se'ns tingui en compte sense haver de justificar-ho constantment. I molt manco davant arguments com el del 'principi d'economia lingüística', que si aplicàssim a altres àmbits seríem una mena de monstres, o arguments del tipus “això sempre ha estat així i ara no ho canviarem”.

Quan d'una banda hi ha propostes, suggeriments, recomanacions i alternatives però, de l'altra, hi ha immobilisme, ridiculització i menyspreu, no hi ha debat. L'ús del llenguatge no sexista és marginal (malgrat que n'hi hagi que vulguin fer veure que està molt estès i oprimeix lingüísticament la resta de mortals), però ho deixarà de ser gràcies a la poca pedagogia i voluntat d'entesa d'alguns sectors i, sobretot, perquè el moviment feminista no deixarà de teoritzar sobre tot allò que ens afecti quotidianament com a persones. Perquè, on queda la capacitat transformadora del llenguatge i el seu potencial per canviar cosmovisions i, per tant, la manera com ens relacionam entre nosaltres i amb el nostre entorn?

*Tot això donant per suposat que de totes aquestes persones no n'hi ha cap que surti d'allò establert socialment i cultural com a 'home' o 'dona', matisos que s'han de fer perquè són reals i perquè són conseqüència, precisament, d'una visió del món condicionada per tota una sèrie de rols i patrons heteropatriarcals.

stats