La setmana passada parlàvem d'un calendari més assequible per al Reial Mallorca, però avui, i després de la derrota a Girona, les coses no estan per tranquil·litzar ningú. Quan queden nou punts per disputar i perquè acabi una temporada nefasta, el panorama encara no té cap color clar. És evident que aconseguirà quedar a Segona, si guanya els dos partits consecutius que disputarà a Son Moix, un contra l'Elx i l'altre amb el Còrdova, però això no està tan clar. El que passarà és una incògnita. Més d'una vegada hem comentat la poca solvència que exhibeix l'equip de Fernando Vázquez, a més d'una falta de gol molt inquietant. Tot i que afrontarà els pròxims partits fora de la zona de descens, qualsevol ensopegada, per petita que sigui, pot tenir conseqüències fatals, més que res perquè de cada vegada té més poc marge de maniobra. Li falta ambició, coratge, voler rebel·lar-se contra la greu situació, unes actituds que no han sovintejat gens a les files mallorquinistes. Sembla que els jugadors no siguin conscients del que significaria perdre la categoria, per a ells i sobretot per al club. La por de no perdre els té hipotecats i aquesta no és una bona motivació per tirar endavant. Els mallorquinistes necessiten un bon sac de confiança per arriscar i per obtenir resultats determinants. En aquests moments, lògicament, ha de guanyar sigui com sigui i tenir una dosi suplementària de sort. A hores d'ara queda una plaça o dues per acompanyar el Bilbao Ath. i l'Albacete a la Segona B i el Mallorca n'és un dels afectats directament. Aquesta és la realitat. Per tant, és qüestió d'espolsar-se la son i incorporar un plus en tot el que sigui necessari per mantenir la categoria. No es tracta aquí de ser negatius: les coses són com són i un descens al pou de la Segona B seria un cop molt dur per a la supervivència del club.
