No hi ha manera

Està claríssim que, si es vol guanyar un partit a domicili, tots aquests no són els arguments. L'equip andorrà ha sigut una joguina anticipada de Nadal per als canaris

Pilotes perdudes, poca intensitat, nul control del partit... Està claríssim que, si es vol guanyar un partit a domicili, tots aquests no són els arguments. L'equip andorrà ha sigut una joguina anticipada de Nadal per als canaris, encara que amb un petit símptoma positiu als darrers minuts del segon quart. Sembla que ens manca un líder quan juguem fora de casa -els Beto, Ivanov, Navarro que tenim al fortí andorrà. El trobem a faltar, i molt, com a visitants.

El que era de preveure era que els de les Illes Canàries sortirien multiplicats per mil, ajudats per una gran afició per aconseguir l'esperada primera victòria a casa i guiats per un Richotti, que fa cinc anys venia al Joan Alay amb el Ferreterías San Isidro a jugar els play- off d'ascens a LEB Plata.

No hem vist el Morabanc que estem acostumats a veure. Amb ritme, amb un bon tir exterior i una agressivitat en defensa, que ens supleixen molts cops els centímetres i quilos que ens manquen al joc interior. El sever correctiu canari ens deixa entreveure que les coses hauran de canviar per aconseguir una victòria lluny del Principat.

El que està clar és que, a la millor lliga d'Europa, res serà fàcil. Només cal veure els partits de casa, els finals d'infart que hem tingut... Crec que es porta una bona línia però seria bo que l'equip de Joan Peñarroya trobés la fórmula per embutxacar-se alguna victòria lluny del Poliesportiu d’Andorra.