Opinió 14/06/2016

No li donàrem valor fins que li posàrem preu

1 min

Quan la Seu de Mallorca, que en la seva denominació popular ja s'identifica com a quelcom central en la nostra societat, millora la seva oferta turística amb les visites de grups reduïts per les majestuoses terrasses, des d'on la vista és imponent i llépola per a 'selfies' amb vocació d'exclusivitat, és quan definitivament tot el nostre territori ha assolit el qualificatiu de decorat. No es tracta d'una crítica cap al bisbat, que ha vist en aquesta nova oferta la possibilitat d'aconseguir més rendibilitat al lloc, sinó de la constatació que ja no queda un redol en guaret, servat secretament per a gaudi dels residents. No som gelosos, pel que es veu, i compartim sense pudor l'espai de les nostres illes.

Per exemple, la ruta del turisme religiós, oberta el mes passat per una companyia privada amb connivència amb els responsables dels llocs de culte més significatius de Mallorca, ja palesà aquesta tendència que sembla no tenir aturall. Més o menys al mateix temps, els pescadors professionals aconseguiren la llicència administrativa per mostrar-se directament als visitants amb la finalitat d'oferir-los viure l'aventura de la quotidianitat; talment havien fet els pagesos, convertint en agroturismes els espais que encara no estaven terciaritzats. Tot per oferir aquesta experiència d'"allò autèntic" que el model de sol i platja no s'atreví a oferir, ni a nosaltres, mostrar-ho. Em queda el dubte de si moltes d'aquestes i d'altres activitats que darrerament han obert les portes als visitants, estaven tancades per un sentiment d'intimitat, fins i tot d'exclusivitat, o si, sadolls de complexos i autoodi, mai no els donàrem valor fins que els hem pogut posar preu.

stats