No és no

La llibertat sexual implica poder escollir amb qui ens relacionem íntimament, sense condicionants, sense pressions, amb l’únic límit del consentiment

No és no. Tan fàcil com això. I no, no sóc cap puritana. Simplement no puc entendre el manifest de les “intel·lectuals” franceses com a reacció a la campanya #MeToo de denúncia dels abusos sexuals que han patit les dones, especialment en l’entorn de la faràndula i l’aparent glamur de Hollywood. No l’entenc precisament perquè crec en la llibertat sexual, conquerida, en alguns indrets privilegiats del planeta, gràcies a anys de lluita feminista. Llibertat sexual que implica poder escollir amb qui ens relacionem íntimament, sense condicionants, sense pressions, amb l’únic límit del consentiment, que en aquest terreny no és altra cosa -penso- que el desig recíproc.

Es pot saber quina mena de llibertat és la “llibertar d’importunar” que proclama el manifest? Mai no he tingut la necessitat d’importunar ningú, de fotre-li mà o de deixar-li anar un reguitzell d’obscenitats per exercir amb plenitud la meva llibertat sexual.

La campanya #MeToo no victimitza les dones. La campanya #MeToo és un acte de valentia, la denúncia pública per evitar justament que hi hagi més dones que siguin víctimes d’un abús de poder que s’acaba traduint en un abús sexual.

La campanya #MeToo no és tampoc un crit d’odi vers els homes, com han pretès les signants del manifest. Ara bé, de les franceses sí que em quedo amb una cosa: el que cal és educar millor els joves en aquest àmbit. Només així, transmetent el valor del respecte pels altres, conquerirem la veritable llibertat. Per reivindicar això, 'mesdames', no calia pronunciar-se a la contra de ningú.

Etiquetes