No tot s'hi val
En aquests darrers mesos tothom s'atreveix a escriure sobre Andorra sense massa escrúpols, sense contrastar la informació que es reprodueix, fins i tot confonent noms, dades i fets.
Albert Villaró, en aquest mateix espai de l'Ara.ad, i Àlvar Valls, al Diari d'Andorra, s'hi van referir la setmana passada. En sengles escrits evidenciaven la manifesta mala fe de qui va ser durant un parell d'anys president de la Universitat d'Estiu Juan Goytisolo en un article publicat a El País titulat "El sueño de una gran Andorra" en una barreja malintencionada del cas Pujol i el procés sobiranista de Catalunya. Evito parlar-ne i sobretot evito reproduir un dels paràgrafs en qüestió, és un atemptat a la intel·ligència dels lectors.
En aquests darrers mesos tothom s'atreveix a escriure sobre Andorra sense massa escrúpols, sense contrastar la informació que es reprodueix, fins i tot confonent noms de banquers, càrrecs polítics o fets destacats, cosa que només pot indicar una voluntat clara d'empastifar el país per treure'n un rèdit (?) en la seva particular guerra.
No ens amaguem, tenim les nostres mancances, cometem errors, i segurament aquest nostre país encara ha de fer molt en el terreny de les llibertats i els drets personals i col·lectius, avançant cap a un nou model de societat i per això hi ha persones que hi treballen. I també és evident que encara ens queda molt camí per recórrer -cada vegada menys- en la transparència i perquè siguem reconeguts en el marc d'un nou sistema econòmic homologable a la resta d'estats.
Des de la nostra petitesa i des de la nostra personalitat, les nostres mancances i els nostres errors proporcionalment no són ni més grans ni més petits que els seus. Ja em perdonaran els lletraferits que posen la seva intel·ligència al servei de la intoxicació, però no tot s'hi val a l'hora de parlar d'Andorra.
