Minuts abans, durant i després que s'anunciàs que Rodríguez, Gijón i Fernández abandonarien els càrrecs corporatius en el Partit Popular, alguns dels seus companys en defensaven la innocència, arrecerats en un procés judicial que encara té molt camí per córrer. Una altra vegada, la dificultat per establir la veritat judicial, amb totes les garanties processals, inclòs el filibusterisme que poden practicar algunes defenses, servia per amagar, o com a mínim retardar, l'assumpció de responsabilitats polítiques.
Fa una setmana es demostrà empíricament que la corrupció no resta vots al PP. Idò, per què Génova ha obligat a dimitir el trio de Palma, si els seus companys no hi veuen motius, el codi ètic ho demana en fases posteriors del procediment judicial i ells mantenen la seva innocència? Probablement, a Rodríguez li ha passat el mateix que a Cañellas, que fou suportat amb resignació per l'elit del partit, que mai no el consideraren dels seus. A més, Rodríguez va fer de la seva supervivència un mite, després d'haver envidat i guanyat els "señoritos" de Génova, com Javier Arenas.
Balears compta poc, o gens, i és aquí on poden fer proves d'honestedat sense témer pels costs. Aquesta és una província submisa, on es poden carregar càrrecs del partit en nom d'una neteja exemplaritzant. Mentrestant, per exemple, Fernández Díaz erosiona les bases democràtiques de l'estat de dret, i no passa res. Però fer dimitir Rodríguez té més relació amb qüestions personals que no en la inexistent necessitat del PP de regenerar-se. Per això i per ara, ningú no obligarà Álvaro Gijón a abandonar els càrrecs electes (i en té dos: regidor i diputat) i tot es confiarà a la lentitud de la justícia i a la resignada paciència dels ciutadans.
