Normal

Per què un govern amb majoria de dones és titllat de “feminista”?

Ahir la xarxa bullia amb comentaris sobre la composició –de gènere– del nou govern espanyol. El que més em va agradar és el d’una antiga companya de feina que qüestionava el fet que un govern amb majoria de dones sigui titllat de “feminista” quan en realitat hauria de ser considerat “normal”. Com a mínim tan “normal” com tots els governs amb una majoria d’homes als quals estem acostumats (i acostumades).

Recordo perfectament el dia que el Consell General va celebrar els 40 anys del vot de la dona a Andorra i l’Angelina Mas es va atrevir a dir que la igualtat real a la política existirà el dia que les dones no només hi siguin en major nombre, sinó que hi puguin ser sense haver de demostrar prèviament els seus mèrits i la seva capacitat. Perquè és clar, l’afirmació que l’important no és que hi hagi homes o dones, sinó les persones “més ben preparades”, semblaria implicar que la incorporació de noves dones en detriment d’homes, per equilibrar millor la balança, només es pot fer si aquestes dones demostren primer que estan efectivament més ben preparades que els seus companys. Entre altres coses perquè les llistes no comencen mai en blanc.

A propòsit dels mèrits que s’han de demostrar, els currículums dels i les ministres han estat analitzats pels mitjans de comunicació del dret i del revés. No sé si això respon també al fet que la majoria del govern siguin dones o bé indica una voluntat major de control, després de les notícies recents de currículums inflats.

En qualsevol cas, sense entrar a valorar el govern en si mateix ni cadascun dels titulars de les carteres ministerials, benvinguda sigui aquesta petita revolució. Tant de bo que algun dia sigui normal de veritat i no ho estiguem comentant a les columnes d’opinió.

Etiquetes