Nova embranzida

Fa un parell de mesos es deia que pels volts de Sant Joan veuria la llum una gesta molt prometedora pel català a la Catalunya Nord: l’obertura de l’Oficina pública de la llengua catalana. La creació d’aquest ens és una fita molt important no només pel que pot desencadenar, que en parlaré més avall, sinó també pel simbolisme que implica. Ras i curt, asseu a la mateixa taula i posa a treballar conjuntament l’Estat francès, el govern de la regió d’Occitània i el consell departamental de la Catalunya Nord. A part d’això, el govern francès s’hi ha compromès amb 100.000 euros i esperem que en siguin més a mesura que l’òrgan es vagi consolidant. Uns diners, aquests, que contribueixen a una xifra global de mig milió d’euros entre les aportacions de tots els socis.

Segons explicava dies enrere a Ràdio Arrels el vicepresident de la Catalunya Nord, Nicolas Garcia, amb aquest pressupost s’ha d’invertir no només en ensenyament del català mitjançant la contractació de professors. També s’ha de treballar per fomentar la creació cultural en català per dinamitzar-ne l’ús. I tot això, amb l’objectiu de revitalitzar una riquesa que té aquest territori com és la seva llengua i la seva cultura històriques. En aquest sentit, ara la batalla se centrarà en no aigualir internament aquests objectius i no dispersar esforços en finalitats que no siguin aquestes.

El pressupost amb què neix aquesta Oficina pública de la llengua catalana a la Catalunya Nord és petit. Sobretot si es compara amb la seva homòloga basca. El president de l’Associació per a l’ensenyament del català (APLEC), Alà Baylac-Ferrer, indica que aquesta altra oficina, oberta el 2004, té un pressupost de quatre milions d’euros, quan el País Basc del nord té 170.000 habitants menys que la Catalunya Nord. Baylac-Ferrer també subratlla que la presència d’aquest organisme ha permès que avui en aquell territori el 40% dels alumnes de primària estudien en basc. O en el cas de Còrsega, parlem del 100% a tots els nivells d’ensenyança. Unes dades que contrasten amb la realitat de les comarques nord-catalanes, on només el 8,5% dels alumnes de primària estudien parcialment o totalment en català. Això, sumant les línies bilingües de les escoles públiques, la Bressola (privada amb immersió en català) i la pública experimental Arrels. No només el percentatge és baix sinó que també dista de la proporció de famílies que, segons diversos estudis, voldrien que els fills estudiessin en català, que se situa al voltant del 70%.

L’entrada en servei d’aquesta oficina, que esperem que sigui imminent, ha de donar l’embranzida que necessita la nostra llengua a la Catalunya Nord. El repte és difícil: omplir el buit deixat per la generació que ha perdut el català, cosa que n’ha estroncat la transmissió familiar. Però això obre la porta a complementar de forma generosa les eines i les polítiques vigents sovint empreses amb més bona voluntat que recursos per part dels ajuntaments i les associacions per frenar la regressió i recuperar camp perdut en el coneixement i l’ús social.