Opinió 29/07/2016

Obert per vacances

Ara les regles del joc han canviat i o ens formem o el nostre model d’oferta turística i comercial es quedarà obsoleta i fracassarà

i
Pere Augé
4 min

Després d’un llarg període de crisi i d’una important davallada del turisme, és un regal per a l’oïda sentir notícies com que l’ocupació hotelera del mes de juliol d’enguany es recupera a nivells d’abans d’aquella assoladora crisi, i que l’agost també apunta a una significativa millora. Això vol dir que el mercat turístic, no pas sense esforç, va a l’alça i que la promoció del país comença a donar algun fruït. No obstant, veurem el que aporta en xifres aquesta millora, doncs és evident que els signes de recuperació són encara febles tant a nivell de consum intern com turístic.

Fa goig veure l’efecte al carrer d’un Tour de France que s’ha quedat tres dies al país o el d’un consolidat Cirque du Soleil i les quasi cinc mil persones que durant el juliol transiten amunt i avall el dia de funció. I és clar, per què no imaginar-se l’efecte positiu que aquests esdeveniments poden representar per a la nostra economia! També il·lusiona veure com es consoliden nous establiments com Starbucks o s’inauguren noves iniciatives comercials com el Fnac, una oferta, però, que no es pot quedar aquí i que ha de seguir renovant-se si volem seguir sent prou atractius per al turisme del futur.

Establiments comercials i de restauració, hotels, empreses especialitzades en esports d’estiu, etc., estan ara rebent els tant desitjats visitants i turistes i tots esperen cobrir les expectatives econòmiques generades en preparar la campanya d’estiu. Però cal estar atents a la imatge que projectem vers aquesta gent que ha decidit tornar a fer-nos confiança.

No ens podem equivocar pensant que tot està fet, ni molt menys. Els darrers anys hem estat espectadors d’excepció de com han canviat les coses i, per tant, cal prendre mesures per consolidar un nou model d’oferta turística i comercial renovada i adaptada a l’exigent demanda de la nova clientela present i futura.

Ha arribat el moment de fer un exercici d’autocrítica i analitzar en què hem quedat obsolets o quines mancances ens han condemnat en el passat, i prendre les mesures adients. Els primers estudis del pla estratègic pel comerç, que s’està encara gestant, apunten a la necessitat de zonificar i especialitzar l’oferta però també identifiquen una de les mancances que a hores d’ara considero més greu: la manca de professionalitat en l’atenció al client, i això afecta a patrons i empleats indistintament.

En un món cada cop més competitiu ens hem d’exigir molt i hem de fer els esforços per a donar el millor servei, el més professional, marcant la diferència i demostrant per què val més la pena venir a Andorra que a qualsevol altre país que ofereix productes similars als nostres.

Avui encara et trobes comerços als eixos principals on l’atenció no es prou professional o establiments de restauració que et poden fer viure sensacions que ni en el pitjor dels teus somnis, i que no entens com no són degudament controlats i sancionats pels serveis d’inspecció corresponents. Això no pot ser. Em nego a acceptar que qualsevol turista pugui ser víctima d’un atropellament de tal dimensió, perquè aquest es pot convertir en un detractor potencial d’això que ens ha costat tan aixecar.

Si l’autocrítica la portem al terreny constructiu i cerquem solucions per trobar el camí de l’excel·lència, ens adonarem que el que necessitem amb urgència és allò pel que fa temps que clamo: formació i professionalització. És cert que ara ja donarem formació als executius de l’hostaleria i que hi ha alguna altra iniciativa en marxa a nivell més bàsic, però no n’hi ha prou, cal molt més.

De fet, hem de trobar la fórmula per dotar de la formació adequada tant a empresaris, patrons, autònoms, com a treballadors dels diferents sectors, en aquest cas, pensant en el que encara marca la diferència en el nostre PIB, com són els del turisme i el comerç.

Però que és el que cal perquè la formació es converteixi en el nostre principal company de viatge en el nostre esdevenir evolutiu? Més enllà de la manca d’hàbit o de costum, hi ha un fet evident: cal destinar-hi recursos, siguin públics o privats.

Als països del nostre entorn ho resolen mitjançant la creació de fons que es nodreixen d’un petit percentatge de les cotitzacions a la seguretat social, de tal manera que al final es converteix en un fons solidari en el que col·laboren empresaris i treballadors i que acaba repercutint positivament en tots alhora, doncs permet disposar dels recursos necessaris per implementar sistemes de formació per a uns i altres amb un doble impacte positiu: tant per la millora objectiva a nivell professional com a la vessant psicològica o subjectiva de satisfacció personal d’aquell que es forma i que se sent millor persona pel fet d’estar fent un pas endavant per a la seva autoestima.

Sempre he dit que la formació ha estat la gran oblidada d’una Andorra que es va trobar la prosperitat massa fàcilment. Ara les regles del joc han canviat i o ens formem o el nostre model d’oferta turística i comercial es quedarà obsoleta i fracassarà. I per formar-se, cal disposar d’un pressupost adient i suficient i tot i que les empreses han patit i segueixen patint molt, hi ha solucions que podem implementar entre tots.

Ja que entre tots contribuïm al sosteniment de la nostra seguretat social, potser que aquesta institució alhora comenci a preveure un tipus de prestació que vagi més enllà de la tolerància en els abusos habituals que l’han posada en perill i posi al servei dels administrats mecanismes de finançament d’aquesta formació que, al cap i a la fi, ha de servir per a la supervivència d’una societat que encara no té clar el seu futur, justament perquè les noves exigències del mercat demanen el que no tenim i encara no hem trobat. Animem-nos doncs a trobar-ho, ens hi va poc menys que la vida, sobretot si volem seguir “obrint per vacances”!

stats