Obrint la ment, saltant barreres!

Ara que som a les acaballes del procés electoral i després d’un encomiable esforç de partits, candidats, mitjans de comunicació i, per què no dir-ho, de tots aquells bons i abnegats ciutadans que n’han procurat fer més o menys seguiment, he de concloure que una cosa era l’evident caducitat d’un model econòmic, acceptat àdhuc pels més escèptics, i una altra cosa el procés psicosocial d’assimilar aquesta necessitat de canviar de model, el xoc emocional que tot allò que ens havia estat suficient i satisfactori durant dècades ara precisava d’un replantejament profund.

No, amics, encara estem lluny d’adonar-nos de l’autèntica dimensió del canvi. Si el món amb 194 països reconeguts i més de 7.000 milions d’habitants s’ha anat globalitzant, com no havia de passar el mateix a Andorra, amb poc menys de 70.000 habitants? Estem tan a prop els uns dels altres que les línies imaginàries que separen parròquies estan més a les nostres ments que en la realitat econòmica i social del país.

Amb això vull dir, per exemple, que en molts moments de la campanya electoral no tenia clar si estàvem davant d’eleccions generals o comunals, pels missatges, pels qui els transmetien o pels formats de debat televisiu o radiofònic.

Hem assistit, vull creure que per darrera vegada, a la "guerra de les Parròquies", i cal donar pas en un futur a la "guerra dels projectes de país", un país compost per 7 Parròquies. Ah, però atenció, això no vol dir que les Parròquies no hagin de tenir un paper transcendent ni que haguem de canviar sistemes electorals ni res que s’hi assembli. S’aprecien desequilibris territorials en la gestió de polítiques nacionals que mereixen atenció i solució.

El que cal és un canvi de mentalitat i d’estratègia de tots sense excepció. Cal donar per acabat un cicle emocional i donar pas a un altre de nou i diferent que restableixi els malmesos valors d’aquest període de transició en què hem estat sumits.

Com si d’un taller de desenvolupament econòmic es tractés, per què no aprofitem alguna de les bones idees que han sorgit els darrers anys, la redefinim i la posem al servei d’aquest nou cicle que cal afrontar amb urgència?

Ens hem entestat en vincular el concepte 'smart country' a les TIC i a experiències d’implementació tecnològica particularment en els àmbits turístic o comercial. Doncs bé, mantenint viu allò de bo que aquests projectes arribin a desenvolupar, permeteu-me que redefineixi el concepte 'smart country' i alhora ampliï el seu abast.

Concebo el meu 'smart country' com un projecte de país global, multisectorial, integrador i desenvolupador d’iniciatives públiques, privades, mixtes, nacionals o transnacionals, encaminades al reequilibri territorial i a la reactivació de l’economia des de la "Parròquia", el seu espai geogràfic i la seva gent.

Ha estat la condició de petit país la que ens ha conduït a aquest concepte de 'country' unit al de 'smart' i hauria de ser la nostra dimensió la que ens permetés redefinir el paper de les nostres Parròquies per equilibrar el paper d’unes i altres en un nou escenari en què desapareixen els greuges, els "descuits" i les diferències entre les "altes" i les "baixes".

Esbossat el concepte, al nostre particular taller recopilaríem totes aquelles iniciatives estratègiques de país i amb elements reactius sòlids i iniciaríem una llista que a mode d’introducció podria contemplar: centres de negoci, incubadores d’empreses tecnològiques, centres d’investigació biomèdica, escoles i universitats internacionals, escoles de turisme, hostaleria i comerç, escoles d’oficis tècnics, centres de joc i d’oci, infraestructures relacionades amb el wellness i la sanitat privada, estudis de gravació musical, centres de producció audiovisual, centres d’arts plàstiques o escèniques, centres d’alt rendiment esportiu, centres d’interpretació de la natura, centres d’investigació d’energies alternatives, centres de convencions, altiports, heliports, seus de Ministeris com els de Cultura, Medi Ambient, Sanitat, Esport, seus permanents d’organismes o conferències internacionals i així tots aquells que se’ns anessin acudint en funció de l’estratègia de país.

És clar, ara bé, el més important i l’aposta més innovadora: en aquest taller es procediria a promoure el reequilibri territorial mitjançant una política descentralitzadora i redistributiva que convertiria a Andorra en un gran projecte global subdividit en 7 territoris parroquials que de forma equitativa es repartirien tots aquests i tants d’altres projectes, descarregant els grans nuclis i proveint aquells territoris més deficitaris amb l’objectiu d’assolir la tan desitjada reactivació econòmica.

Evidentment, aquest procés provocaria moviments migratoris que reequilibrarien i redistribuirien també la població nacional recuperant tot el seu sentit les administracions perifèriques o comunals que haurien d’assumir noves i importants funcions.

I suposo que em direu i això com s’implementa? Doncs posant-hi ganes i imaginació i amb el Ministeri de Desenvolupament Econòmic i Projecció Internacional i l’organisme Andorra Global del que parlava en l’anterior article.

Utopia, frivolitat, no ho sé, però us demano que hi penseu per un instant. De fet, no som prou grans com perquè una experiència de 'smart country' com la descrita no fos possible a nivell pràctic. Al cap i a la fi, les distàncies són curtes i més després de les magnífiques infraestructures viàries desenvolupades els darrers anys. Altra cosa és la mentalitat. Aquí encara tenim feina pendent.

Per saltar les barreres emocionals de la història i obrir la ment al canvi, només cal imaginació i determinació. No se m’acut millor forma d’honorar els precedents vuit-cents anys d’història d’aquest petit gran país, que assegurar el nostre futur amb els valors del passat adaptats a la realitat del món tal qual avui el concebem.