Obrir els llums d'Europa

Les pors davant d'allò desconegut, són males conselleres i fan de mal dormir, fins i tot per aquells que ho tenen clar

Les properes eleccions no són un plebiscit sobre l'acord d'associació amb Europa, però sí que serà la primera vegada des que s'han encetat les negociacions que el poble hi podrà dir la seva. I poden passar dues coses: que ho faci sota la més absoluta de les obscuritats o que ho faci sabent què s'hi cou i què es negocia amb exactitud, amb els seus pros i contres.

Si es manté la dinàmica actual, és a dir, la més absoluta de les obscuritats, els ciutadans aniran a eleccions amb una base molt pobra plena d'incerteses tenint només com a referència quatre titulars sobre el tabac i una controvèrsia amb un ministre veí sobre la prestació d'atur. Sorprèn, doncs, que el Govern no sigui més hàbil a l'hora de donar informació i que mantingui en la terbolesa i el desconcert la negociació amb Brussel·les.

Caldrà, doncs, si no és que no es produeix abans, que en els comicis de la primavera vinent, en els quals el discurs sobre el que girarà tot el relat electoral no serà altre que l'associació amb Europa, hi hagi un exercici de transparència per als ciutadans i caldrà aleshores que algú obri els llums perquè la població pugui veure què hi guanya i què hi perd Andorra en l'acord, com aquell qui entra a fosques en una habitació, prem l'interruptor i de cop mostra tot el que hi ha al seu interior. Qui ho faci hi guanyarà molt, perquè a aquestes alçades es fa ja imprescindible. Les pors davant d'allò desconegut, són males conselleres i fan de mal dormir, fins i tot per aquells que ho tenen clar. Ep, això si Martí no ha comès l'error de tancar-lo abans d'abandonar el càrrec.