Octubre

Andorra, tot i la seva neutralitat, no ha estat aliena als conflictes

El meu octubre va començar amb la ruta literària –i històrica– organitzada per Editorial Andorra: ‘Herois perseguits per la Gestapo, Andorra i la Segona Guerra Mundial’, un recorregut des de Llorts fins a Sant Julià de Lòria passant pel mític hostal Palanques de la Massana de la mà de la periodista Roser Porta, coautora juntament amb el fotògraf Tony Lara del llibre ‘Andorra literària, rutes de novel·la’, i de l’historiador Claude Benet. Fragments de novel·les, apunts d’història i vivències personals, amb valoracions que no sempre encaixen dins del que és políticament correcte, gràcies a la presència de la Maria Rosa Viadiu, filla de Francesc Viadiu, líder d’una de les principals xarxes d’evasió del Principat, autor d’’Entre el torb i la Gestapo’ i gran oblidat al monument dedicat als passadors que hi ha a la Massana a tocar del Palanques. Aquella tarda culminava amb el concert ‘Fronteres del terror i de la guerra’, a càrrec de l’ONCA a la sala del Prat del Roure, com a recordatori que Andorra, tot i la seva neutralitat, no ha estat aliena –ni indiferent– als conflictes que ha viscut el seu entorn. Terra de pas, refugi de curta o llarga durada. Destí somiat per tantes persones que escapaven de l’horror.

En aquest octubre de fer memòria es repeteixen les escenes. Escenes de fa dos anys, escenes de fa molts més anys, lustres i dècades. Consignes nefastes i decisions pitjors. Sembla així que aquells horrors del segle XX que ens havíem promès deixar enrere per sempre no són tan llunyans. El que és pitjor: amenacen de tornar.