Ordre, si us plau

A punt d’acabar les vacances, decideixo posar ordre al meu armari. Això sí, per fer-ho més divertit o potser simplement per procrastinar una mica, abans de començar la feina busco consells a Google. Ja sabia de l’existència i de l’èxit del llibre ‘La màgia de l’ordre’ de Marie Kondo. De fet, fa uns mesos li vaig demanar a una amiga que me’l regalés, a veure si n’aprenia alguna cosa de profit i em motivava a endreçar aquells racons que m’han acompanyat en cada trasllat que he fet.

El que no em podia imaginar, però, és que en paral·lel al llibre havien aparegut canals i més canals de YouTube de persones que expliquen les experiències respectives aplicant el mètode KonMari. Fins i tot existeixen una mena de grups d’ajuda mútua per no defallir en l’intent. Resulta que l’ordre és màgic, fins i tot terapèutic.

Després d’endreçar casa teva seguint el “mètode” -tot el procés pot durar uns sis mesos si l’apliques a la roba, les sabates, els llibres, el bany, etcètera- la teva vida canviarà perquè l’energia que perds cada dia amb les coses que t’envolten i que ja no t’aporten res, la podràs dedicar a allò que realment vols. Es veu que et pots posar a escriure una novel·la o començar a córrer maratons, menjar de manera més saludable o aprendre a fer ‘cupcakes’ i reposteria creativa.

Personalment em sembla una exageració, tot i que és evident que un espai lliure de trastos o un armari sense roba vella aporten una certa pau d’esperit. De l’expertesa de la Marie Kondo en el tema en pots extreure bons consells, segur. També pots fer allò que ella, en el seu llibre, diu que no facis, és a dir, adaptacions més o menys lliures i personals de l’estratègia que et proposa. Això de les adaptacions ho he vist clar en alguns dels vídeos que m’he mirat, de youtubers diferents que se salten alguna de les regles del mètode.

L’èxit aclaparador de la Marie Kondo em fa pensar dues coses. La primera: o bé no sóc tan desendreçada com em pensava, o bé sí que ho sóc, però dins de la mitjana dels meus congèneres. La segona: res en excés és bo i alguns gurús, del menjar saludable o de l’ordre, estan fent fortuna intentant resoldre la frustració que sembla que ens acompanya en l’abundància. No és gens estrany que algú amb més de cent parells de sabates s’estressi a l’hora de decidir amb què es calça. O que potser l’acumulació li remogui, en un moment o altre, la consciència social i ambiental.

Encara abans de començar a endreçar l’armari, entro un moment al meu Facebook, que cada dia s’assembla més a un canal de televenda. Després de les últimes cerques relacionades amb l’ordre, rebo anuncis de planxes de vapor portàtils i de paelles de coure en les quals asseguren que no s’hi enganxa res. Que lluny que em queda aquella època en què l’única relació entre la màgia i l’ordre era la mítica escena de la ‘Mary Poppins’. Tant de bo que, amb un gest tan senzill com el fet d’espetegar els dits, tot tornés al seu lloc.