Opinió 05/04/2019

Pacte a l'andalusa

Liberals i Andorra Sobirana mostren la simpatia mútua i el PS fa veure que no vol saber res del suport públic de Nomen a d'Acord

2 min

Finalment la campanya electoral, la llarga i feixuga campanya carregada d'actes, ha arribat al final. Diumenge els electors decidiran la composició del Consell General que haurà de triar el futur cap de Govern i, segons tot indica, el clar favorit és el demòcrata Xavier Espot, sempre respectant el resultat de les altres forces i de l'aliança territorial (d'Acord), tenint en compte que la victòria a les generals es juga en camp local, és a dir a les territorials.

La gran aspiració d'Espot és la majoria absoluta, un repte difícil però no imposible. En cas contrari haurà de pactar i només apareixen dos possibles aliats, Josep Pintat de la terceravia, o Josep Roig de Progressistes-SDP. És del tot improbable un apropament amb PS-L'A sobretot pel suport de darrera hora (almenys públicament) d'Andorra Sobirana a les candidatures de d'Acord menys a Canillo, on Eusebi Nomen té un candidat propi.

Salvant les diferències l'escenari s'assimila a l'anomenat pacte a l'andalusa, tres formacions s'uneixen per fer fora la força majoritària, la que ha guanyat les eleccions. No sembla probable que a Andorra hi hagi una majoria de l'oposició tan àmplia com per reeditar aquesta estratègia de PP, Ciudadanos i Vox, i tot apunta que DA, i encara que hagi de fer cessions importants, podrà arribar a acords per governar si no ho pot fer en solitari (que ningú oblidi Ciutadans Compromesos de la Massana).

Però la foto andalusa s'assimila una mica a la que ha provocat Nomen amb el seu anunci de simpatia per d'Acord i demanant als seus simpatitzants que votin per l'aliança PS-L'A. El primer que s'ha de dir és que a la comunitat espanyola les tres forces se situen en l'espectre ideològic de la dreta mentre que a Andorra el PS està clarament ubicat a l'esquerra. Però hi ha una certa similitud de comportaments, ja que mentre Gallardo celebra el suport d'Andora Sobirana i fins i tot estaria disposat a negociar un acord de Govern si AS obté algun conseller, el PS es desmarca amb el seu silenci transmetent la idea que no vol saber res ni té res a veure, una postura que ha fet servir també Ciudadanos, que encara ara continua negant haver pactat amb Vox tot i que sense els vots de Santi Abascal, Susana Díaz continuaria sent la presidenta d'Andalusia.

És cert que entre PS i AS no hi ha res a compartir, però fa uns mesos també es deia el mateix del socialdemòcrates i liberals. La política fa estranyes parelles (com la mítica obra de taetre de Joan Pera i Paco Morán), i a vegades poc importa l'aliat si s'aconsegueix l'objectiu: el Govern. El que està clar és que s'ha construït un bloc contra Demòcrates.

Però teories, aliances i conspiracions a banda, al final són els ciutadans els que diumenge triaran amb les seves paperetes la proposta que creuen que serà millor per a Andorra.

stats