Activista ecologista i portaveu del GOBDurant els anys que fa que estic al GOB he hagut de sentir milions de vegades allò de "vosaltres dedicau-vos als ocellets i deixau fer la política", dit amb un to més aviat despectiu (de fet, he fet servir una forma molt correcta per fer al·lusió al típic comentari que rebem adesiara). Però a poc a poc, l'ecologisme, a tot al món, s'ha fet sentir com una veu important d'incidència política i ha anat bastint el seu argumentari de defensa de la natura amb arguments que van més enllà de la importància de la cura de la biodiversitat o la preservació de determinades espècies i espais naturals. L'ecologisme social i polític ha anat consolidant-se en el discurs i la interlocució política, des del carrer, però pressionant les institucions i empreses i denunciant en veu alta que l'arrel dels problemes ecològics i ambientals és la mateixa arrel de les desigualtats socials, dels privilegis constituïts sobre l'opressió de les dones, de les societats i dels territoris, de la violència patriarcal implícita en el sistema i de la pèrdua de drets col·lectius. Com diu Vandana Shiva, "és l'economia del lucre i creixement il·limitat que ens ha abocat a una crisi de supervivència (...). En aquest model no hi caben els drets de la Mare Terra, els drets d'altres espècies, els drets humans, ni els de les generacions futures".
En relació amb la crisi del covid-19, són molts els articles que expliquen de manera brillant la relació entre el deteriorament ambiental, la pèrdua de la biodiversitat i la contaminació planetària, és a dir, el desequilibri sistèmic, com a causa de l'expansió del virus que ha generat una pandèmia sense precedents –que no serà la darrera– de la mateixa manera que és la causa de la crisi climàtica.
A tot el món, són moltes les veus des del feminisme que parlen de la crisi del covid-19 com una crisi de cures. La crisi sanitària ha evidenciat que la nostra interdependència és la que ens sosté dins una col·lectivitat que sentíem oblidada. Ha evidenciat les vulnerabilitats de la nostra existència (que, dins un sistema enfocat a la producció, sostenim les dones de manera invisibilitzada) i ha posat el focus en les desigualtats, injustícies i opressions del sistema que el sistema no té en absolut en compte. Ens ha evidenciat quines són les tasques primordials per sostenir aquests vides, les cures i la terra, i per això ha evidenciat el que l'ecofeminisme proclama des de fa molts anys, tant en l'àmbit acadèmic, de producció de pensament com des de les lluites col·lectives al carrer, que som éssers ecodependents i interdependents i que obviar-ho és, a la llarga, un suïcidi col·lectiu. L'extinció.
Fins aquí se'ns deixa arribar, a les ecologistes i les feministes. La gent que ens segueix escolta el nostre posicionament i el comparteix. Fins i tot alguns polítics se senten propers al que deim i senzillament no ens poden dir que no tenim raó. Ara bé, d'acord amb la seva opinió, ara mateix això no és el més important, el que és important és l'economia i, d'això, els polítics en xerren amb els "que saben d'economia", majoritàriament homes i, sobretot, els poderosos, els que representen els interessos econòmics, que ara veuen perillar els seus guanys i beneficis i demanen el rescat de "l'economia" emparant-se en els llocs de feina que generen (per molt precaris que siguin) com a "retorn" o benefici socials, exigint rebaixes en les garanties ambientals i laborals (és a dir, que se surti de la crisi, com es va sortir de la del 2008, que encara patim).
Tertúlies de ràdio i televisió, quan parlen del post-covid-19, conviden experts analistes, economistes, antropòlegs –majoritàriament homes, hi insistesc– a parlar d'allò que és 'seriós', 'important': l'economia. Es creen meses de treball des de les institucions en què la representació dels "actors socials" són exclusivament els sindicats.
Els col·lectius feministes i ecologistes són, com a molt, convidats a parlar de la qualitat de l'aire i de la mar ara que estam tots tancats a ca nostra, i de la violència de gènere en el confinament. Temes no menors però "desconnectats" i que no ens interpel·len sobre les múltiples respostes que, ara més que mai, es poden donar des de les dues principals lluites i reivindicacions socials que han marcat la història recent, l'ecologisme i el feminisme, a com refer-nos un cop hàgim passat la crisi sanitària que sembla que ens aboca a l'abisme. Recordem que no és el covid-19 que ens hi aboca. És el sistema, que l'ha propiciada, aquesta i altres pandèmies que vendran, que és el mateix que genera la crisi climàtica, la violència i l'opressió del capitalisme patriarcal. Per tant, és una crisi en la qual el moviment feminista i ecologista hi té molt a dir. Diria que ho tenim tot a dir sobre l'economia que ha de venir. Perquè, com diu també Vandana Shiva, "la vertadera economia és l'economia de les cures: de les cures del planeta i el suport mutu".
Per això, des de l'ecologisme i el feminisme volem parlar d'economia a les taules i debats que ara s'estan generant al voltant de què serà de nosaltres com a societat en haver superat aquesta crisi. Volem parlar i aportar sobre com ens preparam per afrontar les que vendran, fruit de les inèrcies d'un model que, tot i que ara tenim possibilitat de revertir, encara ens abocarà les conseqüències d'anys de viure a costa dels desequilibris generats. Tenim tota la legitimitat per fer-ho, i podem i volem parlar-ne i fer-ne, d'economia, perquè hi tenim moltes de les respostes per no tornar a reprendre el model que ens ha duit fins aquí.
