OPINIÓ

Parlem de mobilitat

Dissabte passat es reunia al Centre Flassaders de Palma el Consell General i l’Executiva de Mallorca d’El Pi. El president del partit, Jaume Font, convenia que les banderes del suport al petit i mitjà comerç, la defensa de la regulació del lloguer vacacional i la mobilitat constituirien tres dels grans eixos de la formació amb vista als propers comicis de maig de l’any 2019. La vicepresidenta, Xisca Mora, hi afegia que el grup d’El Pi al Consell ja havia manifestat al president Miquel Ensenyat, entre d’altres, el suport del partit al Govern pel que fa als temes referents a la llengua catalana. I no debades les dues darreres jornades que ha organitzat El Pi a Ciutat, totes dues a Flassaders, han tractat, respectivament, sobre el lloguer vacacional i la mobilitat. La darrera, dèiem, ara fa tot just una setmana.

Darrerament s’ha enraonat molt en premsa entorn de la mobilitat. O ha començat a sortir molt el tema. La legislatura passada va ser la del TIL de Bauzá i una marea verda que inundà els carrers cansada d’un president obcecat a crear un problema lingüístic allà on no n’hi havia cap. Aquests tres darrers anys passats, que constitueixen el gruix d’aquest període electoral que el curs que ve finalitza, les propostes de mobilitat d’aquest govern han estat tan nul·les com ho foren en temps de Bauzá que, entestat amb afers lingüístics de si aquí s’ha de salar i allà deçà no s’ha de “lalar” pus, perdia bous, esquelles, votants i militants. L’ocàs del Tercer Pacte de Progrés està arribant i les esquerres comencen a percebre que les coses no van bé perquè col·lectius propers com ara el GOB o Terraferida no deixen de denunciar que ni s’ha fet ni s’està fent res quant a millores en transport públic. I, en canvi, s’estan explorant altres vies que són tan lícites com la possibilitat d’aquestes entitats de posicionar-s’hi en contra.

Ara descobrim que, a principi de legislatura, el Govern s’havia rumiat seriosament la possibilitat de clausurar el metro, que a mi em sembla la cosa més lògica del món si tenim en compte que aquest metro tal com és ara és deficitari —cert, un servei públic no ha de generar necessàriament beneficis, però tampoc cal que sigui una ruïna! I això que tenim, ara com ara, s’hi assembla massa. L’altra opció consisteix, òbviament, a rendibilitzar-lo. Es posa damunt la taula estendre’l fins al ParcBit, fer un ramal cap a Son Espases, jo deman estudiar d’allà una desviació cap al polígon de Can Valero —amb 'e' oberta de tota la vida!— i l’estadi de Son Moix i El Pi advocava dissabte també per obrir una nova estació a Pere Garau, que té més habitants que Inca sencera! Propostes no en manquen. Fins i tot circulava per Twitter un mapa de devers quatre o cinc línies de metro que foradava Palma sencera.

Però, és clar, no tot Mallorca és Palma ni totes les Illes són només la gran. En El Pi de Menorca cada dia observen més convençuts que s’ha d’enllaçar Ciutadella i Maó a través d’una línia ferroviària. I a les Pitiüses que s’ha de reforçar la xarxa d’autobusos d’Eivissa i electrificar completament Formentera. Pel que fa a la Part Forana mallorquina, avançar en l’electrificació del tren pareix que posarà remei a molts dels problemes que genera SFM als usuaris i es demana recuperar la idea de restaurar les antigues línies de tren dels pobles i ampliar-les fins als nuclis turístics. Seria el cas de la idea que estava més avançada —s’havien arribat a comprar els vagons i tot— de la línia de tren de Manacor, que tornàs a arribar fins a Artà i s’estiràs fins al nucli turístic de 'Cala Ratjada'. Allargar la via de sa Pobla fins a Alcúdia —ja turístic de per si— i la de ses Salines i Santanyí. I encara un tramvia que travessàs Palma per Avingudes i circulàs de Santa Ponça fins a l’aeroport si tenim en compte que entre Calvià, Llucmajor i la capital hi viu concentrada la immensa majoria de la població illenca.

Aquesta política de transports públics és la que s’hauria d'haver emprès aquests quatre darrers anys per part d’un govern progressista, perquè l’alternativa del PP de Biel Company, si torna, amb C’s o sense, serà la d’asfaltar carreteres. Idò bé, d’estrades, a la taula rodona d’El Pi ni se’n va parlar perquè el principal problema se situa a dia d’avui en l’alta sinistralitat registrada entre Llucmajor i Campos i sembla que això quedarà resolt, o com a mínim embastat, en aquesta legislatura a pesar que l’esquerra n’hagi de pagar un peatge elevat amb llurs propis electors.

Etiquetes