I AQUÍ

Parts i quarts en la política bancària

Desolador. Trist. Un home jove, per a mi és jove, tenia uns 45 anys, es va llançar al buit des d’un desè pis a Cornellà de Llobregat en el moment en el qual havia de ser desnonat. L’habitatge era propietat del Banc Popular, que havia presentat una demanda el novembre del 2017 per impagament de set mensualitats del lloguer. Els serveis socials municipals havien redactat un informe urgent que acreditava la seva situació de vulnerabilitat i varen aconseguir ajornar el desallotjament fixat per al 23 de març. Els serveis socials varen redactar fins a tres informes; el darrer, el dia abans de la fatídica tragèdia. Em referesc a aquest cas concret perquè és el més recent i perquè s’acaba de fer públic que ara, que hi ha canvi de govern a Espanya, l’Eurocambra s’ha adonat que el Banc d’Espanya és massa flexible a l’hora d’imposar multes a les entitats bancàries. Ho sabem tots. Luis de Guindos, us recordau del ministre? Idò es va atrevir a dir: “Són els clients els que han de demostrar davant el jutge que no varen ser informats, a diferència del que demana de la directiva”. Es refereix als mateixos clients que varen perdre els estalvis de tota una vida per les clàusules sòl, el ‘frau massiu’ que es va cometre a Espanya. Durant aquests anys de govern Rajoy, amb prou feines s’han imposat sancions, només una multa de 150.000 euros a una cooperativa de crèdit, segons un dels informes que, gràcies als Verds, ha hagut d’elaborar l’Eurocambra. Fan parts i quarts. A Rajoy no l’han desnonat, s’ha retirat. Tindrà un sou vitalici de 80.000 euros, cotxe privat i escorta i podrà fer feina a l’empresa privada; aquí és on entren les portes giratòries. No hi ha buit que valgui.

Etiquetes