La 'Pasionaria' andorrana

La presidenta d'Stop Violències, Vanessa M.Cortés, lluita des de fa anys per la igualtat de les dones

Segurament molts de vosaltres coneixeu o almenys teniu constància de la figura de Dolores Ibárruri, més coneguda com la 'Pasionaria'. En aquest cas, no vinc a comentar la tasca o l'obra de la reconeguda activista comunista de la Segona República espanyola, sinó que m'agradaria prendre com a exemple la seva lluita aplicant-la a una persona del país, Vanessa M. Cortés.

Presidenta d'Stop Violències i, al meu parer, una de les grans activistes del país –encara que no ho sembli alguna en tenim-, Cortés ha fet servir com a bandera la lluita per la igualtat de les dones i, recentment, la legalització de l'avortament com a cavall de batalla. Perquè no ens enganyem, aquest article no és una ensabonada vers la figura de la 'Pasionaria' andorrana, aquestes frases van dedicades a posar de manifest que hi ha una realitat que Andorra fa molts anys que obvia, com és l'avortament.

Durant anys, Ibárruri va fer seva la lluita pels drets de les dones amb aquella famosa frase de "fossin de la condició que fossin, eren éssers lliures per triar el seu destí". Un temps després, el seu esperit perdura i, fins i tot, l'he vist reflectit en Cortés.

Ningú demana que la interrupció de l'embaràs sigui lliure i de qualsevol manera –potser algú si–, però el compliment d'alguns dels trets supòsits bàsics: perill per la mare, malformació del fetus o violació, hauria de ser suficientment potent com per permetre aquesta pràctica. I disculpeu la brusquedat, però qui dimonis som nosaltres per decidir per algú altre en un aspecte tan important.

En els darrers mesos, Cortés i molta altra gent que hi ha darrere de l'associació han lluitat per canviar aquesta situació, però com és habitual, en repetides ocasions les veus callen quan el temps impera. Més enllà de plantejar possibles conflictes institucionals o diplomàtics, potser el que caldria primer és plantejar aquestes qüestions sobre la taula, ja que com diu la mare d'un servidor "quan plogui, ja treurem el paraigua".

No pretenc convèncer ningú de la figura de Cortés ni de la lluita per legalitzar l'avortament, però trobo a faltar que amb iniciatives com la recollida de signatures de l'entitat ara fa uns mesos, els partits polítics no siguin capaços de plantejar un debat seriós al voltant d'aquest aspecte.

Prou d'acudir a l'estat veí per solucionar els nostres problemes, ja que la CASS paga algunes interrupcions d'embaràs –fora de les nostres fronteres–, segons l'associació. Aquesta situació em recorda a una frase que diu un bon amic meu: "Hi ha certes coses que els andorrans hem de fer fora".

Els temps avancen i ja comença a ser hora d'estar a l'altura dels reptes que es plantegen. El cap cot i la mirada perduda ja no serveix com a excusa.