Passpartú

En un món on les fronteres s’han posat de moda, un bon passaport fa com d’escut, d’escapulari protector, et fa anar més tranquil i refiat

Bé, diu que tenim un ciberpassaport que és una virgueria policarbonada. El senyor Guillem Pons Font ha tingut la gentilesa d’ensenyar-nos-el, com a protagonista de la campanya d’Interior. En un món on les fronteres s’han posat de moda, un bon passaport fa com d’escut, d’escapulari protector, et fa anar més tranquil i refiat. Tens un estat, ni que sigui petit, al darrere, ets un membre reconegut de la tribu. Hem pogut llegir quins són els avantatges del nou document. Tenim, d’entrada, el valor afegit de la seva gairebé impossible falsificació, cosa que ens genera una pregunta: algú mai ha tingut la necessitat de falsificar un passaport andorrà? És possible, perquè hi ha gent per tot, naturalment, i ara ho tindran molt més difícil. Però el que més m’agrada és el fotomaton que han instal·lat a Tràmits. Em sap greu pels fotògrafs de veritat, que encara trobaven en la foto-carnet un bon segment de negoci, però el ‘tout compris’ ens facilita les coses. I la nova numeració? Ai las. Es conserva el número de tota la vida, però sembla que tindrà un valor purament simbòlic i sentimental. 

I aquella picoreta que se sent sempre en travessar fronteres? Se’l continuaran mirant amb suspicàcia? Quantes vegades no ens han preguntat “where is Andorra?”. Ara, en comptes de portar un mapa d’Europa plastificat, com feien els viatgers bregats, ho tindrem en forma d’holograma. Tot això que tindrem.