Penitència des del 1603
Per què els membres d’un ajuntament han de desfilar enmig d’una manifestació religiosa en un estat aconfessional? Em ve al cap el Barroc, la Contrareforma i em cau a les mans un llibre de Javier Salazar
Em creuo amb tres senyores que duen una túnica morada i un barret punxegut a la mà. Mostren signes evidents d’haver anat a la perruqueria. Per què hi ha anat si amb el barret ningú veurà els seus cabells, ni tan sols la seva cara? Els fanals dels carrers estan apagats. En algunes botigues veig el cartell. Hi consta que la tradició es manté viva des del 1603. Em ve al cap el Barroc, la Contrareforma, l’expressió més dura de la religiositat. Arribo a casa i em cau a les mans un llibre d’un magnífic professor de literatura a la Seu i a Andorra, Javier Salazar: 'De la Regencia de Urgel al boom turístico 1822-1972' (publicat per la Uned igual que el seu estudi sobre Federico García Lorca). Salazar hi reuneix fragments literaris dedicats a la Seu per autors com Galdós en algunes novel·les. Són autèntiques perles que descriuen la ciutat al segle XIX. El professor titula un capítol 'Ciudad castrense y levítica' i hi parla de 'La Vetusta pirenaica' comparant-la amb la ciutat de 'La Regenta' que tan bé ell ens explicava. Hi apareixen els seminaristes, els militars, "la piedad, las costumbres, la vida católica"… En un altre moment Salazar també evoca Laura a la ciutat dels sants de Miquel Llor, una novel·la de 1931 que té la catoliquíssima Vic com a referent.
Ja se senten els tambors. Com una visió d’ultratomba em ve al cap la 'madre' Ana María Torres, allà a Lestonac, amb aquella bata blau marí escrivint a la pissarra els principis bàsics de la Quaresma. "Están exentos del ayuno los enfermos y los niños" escrivia amb lletres ben grosses i repetia amb veu alta i clara. Per què els dogmes de qualsevol fe s’han de dir sempre amb veu molt alta?
Continuo sentint els tambors. Per què els membres d’un ajuntament han de desfilar enmig d’una manifestació religiosa en un estat aconfessional? Per què ho han de fer al costat de comandaments dels cossos policials? Què hi fan ben bé?
L’endemà, una senyora molt beata m’explica amb pèls i senyals la processó tan ben organitzada, tan maca, que va tenir tant i tant públic. I em recalca: "tots tan mudats, els homes al davant, les dones al darrere…", ben emocionada. Doncs això, processió del Divendres sant a la Seu d’Urgell. Des del 1603.
