Permsea, tres anys després

La setmana passada em va tocar assistir a la reunió informativa que l'equip directiu de l'Escola Andorrana d'Ordino va organitzar per tal de posar-nos al dia del pas del Cerni i els seus companys al tercer cicle de primera ensenyança i, per tant, dels canvis en la metodologia educativa com a conseqüència de la introducció del que es coneix com a Permsea (inicials de Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà)

Tres anys després de la polèmica sobre l'ús d'una determinada marca de tauletes tàctils, ja ningú en parla, o almenys jo no en sento a parlar. Mentre seguia les explicacions de la Meri i la Rosa Mari, més d'una vegada em va venir al cap la imatge de la ministra Roser Suñé quan ens repetia als periodistes una i altra vegada que el Permsea anava molt més enllà de l'anècdota de les tauletes tàctils i que s'havia d'englobar en un projecte molt ambiciós de millora del sistema educatiu amb l'aprenentatge per competències i el treball cooperatiu dels alumnes com a màxims exponents.

Fa tres anys, les autoritats educatives ens parlaven de voluntats, és a dir, d'allò que es volia que fos el Permsea i per què s'implantava. Crec, sincerament, que després d'aquest recorregut, poden estar satisfetes perquè aquest pla de renovació i millora del sistema educatiu andorrà li ha donat un salt qualitatiu innegable.