OPINIÓ
Opinió 19/02/2018

Però guardau-vos d'un ja està fet

i
Carles Cabrera
3 min

Aquesta setmana el batle Toni Noguera proposava de traslladar a Palma alguns dels estudis de la uib. Sembla que serien en qualsevol cas els de Lletres, que solen coincidir amb els que tenen manco alumnes matriculats. I a mi, que venc del món de les humanitats, ja m’agrada la idea. El concepte medieval d’universitat s’independitzà de la tutela catedralícia si fa no fa pel temps del naixement de les ciutats. Bolonya, Cambridge o Oxford serien exemples del que ara anomenam ‘ciutats universitàries’.

Però a les Illes haguérem d’esperar fins a la restauració de la democràcia per tenir l’any 1978 una Universitat de les Illes Balears, creada inicialment amb el nom d’Universitat de Palma de Mallorca. No obstant això, la uib gaudia d’un precedent com eren els estudis de Filosofia i Lletres i de Dret –res que tingués a veure amb les ciències, per tant–, dependents de la Universitat de Barcelona i que s’ensenyaven a l’Estudi General Lul·lià (1951-57). En crear-se la Facultat de Lletres, aquesta es desplaçà temporalment a Son Malferit –que, actualment, és el centre de professors– i finalment ha passat a ocupar l’emplaçament actual de la carretera de Valldemossa.

Les universitats, en certa manera, contraposen dos conceptes. Si agafes una ciutat petita com Salamanca, la pots convertir en una ciutat universitària, però en el cas de La Sorbona, per exemple, la gota universitària es dilueix dins el pèlag de la gran metròpoli. Davant aquesta tessitura, moltes universitats modernes, com la de Palma, Alacant o l’Autònoma de Barcelona, decideixen crear una ciutat artificial del no-res i l’anomenen campus. És evident que aquesta ha estat la singladura de la nostra universitat, que es va traslladar i sobretot va créixer en temps que el rector era Nadal Batle (1982-1995).

Diuen que hi havia, òbviament, un altre projecte damunt la taula, que hauria consistit a projectar la universitat al bell mig del centre de Palma, essent la capital balear una urbs de dimensions molt més semblants a Salamanca que no pas a París. Els terrenys ja hi eren i, a més, sense solució de continuïtat amb els dos instituts més clàssics i canònics que posseïm, l’IES Ramon Llull i el Joan Alcover. L’edifici de la Riera, el canòdrom, es Fortí i, anys a venir, amb el trasllat del Reial Mallorca a Son Moix, s’hauria tret rèdit també del Lluís Sitjar i del parc de la Riera. Evidentment, no hi haurien cabut tots els edificis uibenses, però el mateix succeí a Barcelona, on la Facultat de Filologia i de Matemàtiques s’ubiquen a la plaça Universitat, però la de Dret, Pedagogia o Medicina tenen altres emplaçaments com puguin ser, respectivament, la Diagonal, el Campus Mundet i l’Hospital Clínic. A Palma s’hauria estravingut el mateix i, a més a més, hauria estat bo que així fos, perquè aquesta dilatació de jovent ajudaria a donar vida i esponjar la ciutat en comptes de buidar-la per enviar la gent a un campus.

Allà, hem dit, la uib ja hi té un peu, el de l’edifici de la Riera, que compleix una multiplicitat de funcions molt variada: s’hi fan classes, els discents empren les aules buides per estudiar fins a altes hores de la matinada, s’exposen mostres fotogràfiques als corredors, s’hi desenvolupa tot un seguit de paperassa burocràtica a l’edifici de darrere i l’aula magna ha servit, en no poques ocasions, per celebrar-hi col·loquis, xerrades i congressos. Deia més amunt que no feia gaire sentit treure els estudiants del centre per dur-los 7,5 quilòmetres terra endins, però de la mateixa manera crec que tampoc és bo per a la resta de ciutadans. Quan llegim l’agenda del diari, si veim que visita Mallorca, per exemple, la professora Lola Badia per parlar de Ramon Llull, si intervé a la Riera, en ple centre de Palma i a deu o quinze minuts a peu de l’estació Intermodal que aboca la gent d’un bon nombre de pobles a la plaça Espanya, és de qualque manera com si ens estiguessin facilitant les coses per anar-la a sentir a tots els mallorquins, però si t’has de desplaçar a posta fins a la Universitat, vinguis d’Alcúdia, Manacor, sa Calatrava i, si m’hi insisteixes, Son Sardina i tot, és com si sentissis que t’estan posant pals a les rodes. I no ho dic perquè a hores d’ara els usos de les línies de metro i tren encara no estan unificades per tal com és una qüestió, ai las, que els governants prometen que en breu es resoldrà.

stats