Per què et mereixes treballar al Cedre?

El país va avançant, moltes vegades no al ritme que molts voldrien, cert. Però va avançant. En una societat 'conservadora' com l'andorrana no és fàcil avançar i menys si has de tocar punts de confort. Això és el que passa amb el Cedre. El centre residencial andorrà està darrerament en boca de tothom. Sí, mai s'havien vist tants titulars d'un centre residencial en un mitjà de comunicació si no era per afers, perdoneu que ho digui així, macabres. El Cedre, que depèn del ministeri de Salut del Govern d'Andorra, està essent el clar exemple del que és la dinàmica d'un país que o avança o es queda enrere.

Després de copsar impressions del personal, m'atreviria a dir que el problema del Cedre és causat per allò que diem "no voler sortir de la zona de confort" o cosa que és el mateix "ens va bé el que tenim, no cal més". I és que en el centre residencial s'han format dos grups que es treuen els ulls entre ells i que fan l'ambient insostenible. No és una mala gestió del Govern, com interessadament es va filtrant. És simplement que una coordinadora suplent entra al centre residencial per cobrir una baixa, no és acceptada per un grup de treballadors que veuen com la seva feina pot estar qüestionada, per mètode i eficàcia. És que cal dir-ho clar i no anar sempre amb manipulacions interessades.

Culpar al Govern és simplement fer una utilització partidista del que succeeix, sense aturar-se clarament en el que és l'epicentre del problema: la relació entre les persones.

Com deia al començament cal avançar, i en aquest sentit el ministre Martínez-Benazet ja anunciava que "farem una taula de treball on estiguin representats tots els col·lectius del centre" (que ja s'ha produït el dimecres 11 de desembre). Estic segur que això tampoc agradarà a la majoria perquè clar, aquesta..., aquest.... Perdoneu que ho digui així, però que trist.

Em consta que al Cedre hi ha grans professionals. Puc presumir que a casa he viscut com mai el sector al tenir diferents professionals de la medicina i, a més, sé de què parlo a l'haver treballat en un centre de referència de salut en el país veí, Catalunya.

En aquest cas, amb més fonament de causa, voldria fer una crida al "no criticar per criticar", al no "bombardejar perquè m'ho diu l'amo", al no carregar les culpes d'entrada a qui governa pel simple fet que fan fer coses que no m'agraden. I encoratjar a què cadascun dels professionals que treballen al Cedre es facin una simple pregunta: "Per què et mereixes treballar al Cedre?". Poder si hi ha algú honest, deixeu-me pensar que sí, les respostes podrien comportar més d'una sorpresa.