Perversitats de la ignorància

Sempre m'ha fet molta gràcia aquesta contradicció de defensar tant l'espanyolitat tot obviant que la llengua i la cultura catalanes formen part del patrimoni espanyol

Terrorífiques eren les imatges que ens han arribat aquests dies des de Sant Llorenç des Cardassar. Em xoquen amb el record que tinc d'haver passejat pels seus carrers dominats per la calma, fa sis o set anys. Unes imatges del mal que pot fer la natura quan es desperta amb fúria i que et traslladen el patiment d'aquells que ho han perdut tot o que han perdut molt.

En situacions com aquestes, em pregunto com pot ser que encara hi hagi gent que tingui estómac per burxar ferides, provocar i humiliar des d'una ignorància pretesa. De la mateixa manera, em pregunto si les persones de qui parlaré ara actuarien de la mateixa manera si el dol afectés qualsevol altre col·lectiu. Pot ser que sí o pot ser que no, és clar... Em refereixo a les persones que, arran del desastre de Sant Llorenç han tingut els dits tan frescos com per fer tuits i comentaris (en castellà) com els següents:

"Curiós, ahir, això de Mallorca. Imposant el català als hospitals i demanant ajuda i somicant en castellà".

"No sé si als militars que han anat a Mallorca els exigeixen el nivell B2 de català".

"Caldrà preguntar a aquesta gent que ve a ajudar per les inundacions a Mallorca si parlen bé el català per poder ajudar".

"Ara qui es partirà l'ànima en socórrer els afectats per les inundacions de Mallorca? Els supremacistes i independentistes balears, o els militars encara que no parlin català/balear?".

N’he recollit quatre, però el Diari de Balears en cita encara més. Entenc que sorgeixen per la polèmica desfermada per una cosa tan senzilla com el requisit de saber català per ser metge a l’arxipèlag. Una cosa que el PP va desarticular i que ara s’ha recuperat després que fins i tot la presidenta Armengol titubegés. De fet, es tracta d’una cosa que a Catalunya o a Andorra, per exemple, ningú es planteja que no hagi de ser així. El que no és normal és el que passa contínuament, que hi ha persones mal ateses perquè els professionals no entenen la llengua pròpia del lloc on treballen o, directament, personal sanitari que es nega a atendre o fins i tot vexa usuaris catalanoparlants.

Doncs bé, els autors d'aquests comentaris, recelosos d'aquesta realitat i ignorant la importància de saber català i de respectar els drets lingüístics, encara tenen temps de fer mofa amb l'ajuda. I dues coses, els voldria dir. Una, no sé si és cert que Francina Armengol va "demanar ajuda i somicant en castellà", però és interessant saber que, igual que va passar a Catalunya amb la gestió dels atemptats terroristes, aquests dies als comptes institucionals de Twitter del govern balear hi hem vist missatges en català, en castellà i en anglès. Desconec si més llengües. Perquè la gràcia de saber idiomes, és que els puguis fer servir, cadascun d'ells, quan s'escaigui. I l'altra cosa és, doncs, que evidentment estaria bé que els militars sabessin català. No els paguem els catalanoparlants, també? No presten servei als països catalans? No és una llengua pròpia d'Espanya, el català?

Sempre m'ha fet molta gràcia aquesta contradicció de defensar tant l'espanyolitat tot obviant que la llengua i la cultura catalanes formen part, perquè ells ho volen, del patrimoni espanyol. Així que repugnant la catalanitat i vexant els nostres drets lingüístics, inconscientment fan mal als seus principis. I si no, que ens deixin en pau, no? Perversitats de la ignorància...!

Etiquetes