Peus d'atleta

Les infeccions solen tenir noms més 'xungos' però aquesta deu tenir el seu origen en la micologia grega

Tant dir-me que estic gros, que no tinc condició física i que no he fet (ni faré) mai res en el món de l'esport i arriba el metge prerefent i m'anuncia, en un to solemne, que tinc peus d'atleta. Dos dies seguits anant a la piscina i els resultats han estat immediats. Havia llegit que la natació és l'esport més complert però també ha ser el de més risc perquè les meves tres temptatives han acabat amb una otitis, una conjuntivitis al·lèrgica i, ara, el peu d'atleta. I jo que creia que les infeccions per fongs tenien noms més 'xungos' però aquesta ha de tenir el seu origen en la micologia grega tot i que allà devia ser disciplina olímpica.

El metge em va donar diversos medicaments, però els envasos són tan petits que em duren menys que els ministres a Pedro Sánchez. Ara estic entre els anuncis del Dr. Scholl que sempre passen per televisió a l'hora de sopar, l'oli d'arbre de te i el de llorer com a remei natural i les recerques per Internet on les darreres notícies parlen que sis de cada deu mexicans pateixen peu d'atleta i que és una cosa que afecta més els homes que les dones.

Amb aquesta història m'he oblidat de la piga que tinc a la cama i que sembla aquells dibuixets que fan els traficants sobre els bocins d'haixis. Ja hi pensaré més endavant perquè aquí a Andorra tenim un problema amb la manca de dermatòlegs. Encara que potser Ada Colau també ho és. Va redactar el discurs d''I Have a dream', va sobreviure al Titanic, i va denunciar els problemes amb les hipoteques dels primers pobladors de la Balma de la Margineda. Si li fan una entrevista que coincideixi amb el dia internacional del peu d'atleta, dirà que ella va ser la primera en patir-lo com a conseqüència d'haver-se llançat al mar per facilitar que els jueus fugissin d'Egipte abans que Moisés separés les aigües, una infecció que se li va reproduir el dia del Titanic. Sort que no li van posar un micro al davant el divendres passat, que era el dia internacional de la salut prostàtica. Tot això m'ha plantejat un dilema: vull escriure una novel·la políciaca però ella segur que ja sap com acaba.