Picurts

Arriba el mes de juny i encara no ens hem tret el fred del damunt, com si els manllevats del març haguessin demanat pròrroga pressupostària. Al matí fa fresca, després arriba una estona de solet que ens reviscola però al començament de la tarda s’aixeca un airet criminal que acaba per espatllar-ho.

Servidor fa tres mesos, tres, que arrossega una mena de constipat estrany, que té poca simptomatologia externa però que, en canvi, de tant en tant es reviscola i et deixa baldat i sense ànim. Ara qui hi penso, podria ser que no fos un simple constipat. Espero que no sigui el virus Zika que tan preocupat té al pobre Marc Gasol. Bé. Prou de digressions. Esperem que aquest mes de juny sigui més clement i misericordiós i poguem aixecar una mica l’esperit. Sens dubte que el sistema immunitari agrairà que fem coses interessants. Com anar al cinema: abans d’ahir es va presentar el programa del Picurt, el festival de cinema de muntanya que ja fa uns quants anys que batega la darrera setmana del mes, amb l’epicentre a Ortedó i, des d’aquesta edició (que ja és la desena!), compta, per fi, amb sucursal andorrana, on es projectaran els curts de la secció sobre ecologia. Cada vegada costa més trobar esdeveniments culturals que siguin honestos, realistes, originals, fets a la mida de la gent i del territori, que, no està de més recordar-ho, sumats —gent més territori— fan el país. El Picurt, forjat any rere any en aquestos capvespres llarguíssims, que no s’acaben mai, n’és un, segur: una veritable estructura d’estat pirinenc.