Piscines i jacuzzis sota sospita

Una investigació desvetlla la quantitat d’orina que hi ha a l’aigua on ens banyem

Ara que ja ha arribat l’estiu, i que en un moment o altre de calor ens remullarem en alguna piscina, malbarataré la columna d’avui per explicar-vos un estudi d’aquells que roden per internet i que precisament investiga sobre el tema. Una vegada més, sembla que hi ha gent que no té gaire feina, perquè informes com aquests, en la meva modesta opinió, són dels que fan pensar que n’hi ha que s’avorreixen. Això sí, una vegada fets, tenen la seva conya i, com dic al final de l’article, ens poden ajudar a ser més curosos.

La investigació en qüestió, feta per la Universitat d’Alberta, una de les més prestigioses del Canadà, desvetlla la quantitat d’orina que hi ha a les piscines. Un grup de cinc científics d’aquesta universitat, especialitzada en recerca, han analitzat els nivells d’edulcorant artificial E-950 a l’aigua d’una trentena de piscines i jacuzzis. Aquesta substància és present en nombrosos aliments i s’expulsa a través de l’orina. Quan es barreja amb l’aigua, és de fàcil identificació mitjançant senzilles anàlisis.

Doncs bé, els resultats han confirmat que sí, que a les piscines no tan sols hi ha aigua. Afortunadament, les quantitats detectades a les instal·lacions objecte de l’estudi són petites però confirmen la sospita que hi ha qui no té problema en alliberar-se mentre es banya. En la piscina més gran de les analitzades, amb capacitat per a 840.000 litres, se n’han detectar 75 d’orina. Això sí, en el cas dels jacuzzis, els nivells de presència de pixats triplica el de les piscines. Deu ser l’efecte de les bombolles...

Desvetllada la sospita, resolt el dubte, els autors de l’estudi han aprofitat les conclusions per reclamar a la població unes pràctiques d’higiene més adequades a l’hora de fer ús de piscines i jacuzzis. Hi estic d’acord. Al cap i a la fi, no costa res tenir un respecte pels qui ens agrada més l’aigua dolça que la del mar. Normes bàsiques de convivència, vaja.