OPINIÓ

Plena ocupació a les Balears?

Recentment, FUNCAS, 'think tank' de les antigues caixes d’estalvi dedicat a l’anàlisi econòmica i social, ha pronosticat que les Illes Balears s’aproparan a la plena ocupació a finals del 2020. Tot i que FUNCAS no fa més que allargar en el temps l’actual i important creixement econòmic de les Illes (en turisme, PIB i ocupació), val la pena ser escèptic respecte d’aquest pronòstic. Aquest escepticisme està basat en el que és i ha estat el model turístic de les Balears les darreres dècades, explicat de forma clara i entenedora per en Miquel Puig en aquest mateix diari i en el seu llibre 'Un bon país no és un país low cost'.

El model turístic a les Balears s’ha basat a créixer mitjançant la quantitat i no la qualitat. És a dir, creixement econòmic del PIB a base d’afegir una major quantitat d’inputs al procés productiu: més treballadors, més capital i infraestructures, explotació del medi ambient, etc. No ha estat un creixement basat a millorar la productivitat i el valor afegit, ans al contrari. Això es pot observar en el que va succeir al llarg del darrer període expansiu de l’economia Balear, el període 2000-2008. Així, mentre la producció total de les Illes (el PIB) va incrementar significativament, el PIB per càpita, una millor aproximació al benestar dels ciutadans d’una regió o país, es va reduir en relació amb la mitjana espanyola, passant de ser-ne un 26% superior l’any 2000, a ser-ho només un 6% l’any 2008. Així, Balears va passar de ser la tercera comunitat autònoma en PIB per càpita a ocupar el setè lloc. Això, òbviament, no sembla una tendència positiva en el llarg termini per al progrés econòmic i social dels ciutadans de les Illes.

Per comprendre el que ha passat, mirem al mercat de treball de les Balears aquests darrers anys. De llocs de treball se n’han creat molts, però això no necessàriament implica reduir l’atur ni incrementar els salaris. Per exemple, segons l’EPA, mitjana anual, l’any 2002 hi havia a les Illes 405.000 treballadors fent-hi feina, amb una població activa de 438.000 persones, i una taxa d’atur resultant del 7,5%. El 2015, en canvi, tot i que els treballadors fent feina eren 509.000 (és a dir, 100.000 més que 13 anys abans), la taxa d’atur era del 17%. Tot i la creació espectacular de llocs de treball, l’atur havia augmentat molt. L’explicació és l’enorme creixement poblacional (i de població activa) de les Balears, molt per sobre del ritme de creixement espanyol, al llarg de tot el període, cosa que segueix sent així en l’actualitat. Així, l’economia Balear crea molts llocs de treball, molts d’ells de baixa qualificació i productivitat, i per això la renda per càpita es redueix. I aquesta creació de llocs de treball va acompanyada d’un increment poblacional que implica que la taxa d’atur no es redueix en els moments baixos del cicle, i fent difícil obtenir increments sostinguts de salaris.

El pronòstic de plena ocupació per al 2020 probablement seria correcte si l’economia Balear prosseguís uns anys més amb les taxes de creixement actual (de turisme i de PIB), tot mantenint la població activa en els nivells actuals. Si mirem el passat, i el present, tal com ens indiquen les notícies més recents, aquest no és un supòsit raonable. Previsiblement, atès l’actual boom turístic i tot el que suposa en termes d’oportunitat d’activitat econòmica i de creació de llocs de treball, el creixement poblacional prosseguirà, allunyant la plena ocupació prevista per FUNCAS i tot el que aquesta podria suposar, per exemple, en termes de millores salarials.

Tot això vol dir que, si seguim amb el mateix model econòmic i de creixement a les Balears, el creixement en termes de població, PIB, turistes, etc., seguirà imparable? Òbviament, apareixen tensions diverses a l’economia que limiten parcialment aquest creixement. Actualment, per exemple, veiem i palpem congestió a les carreteres i un increment extraordinari dels lloguers dels pisos. Això, a banda de les conseqüències en la qualitat de vida dels residents, i de la reducció en l’atractiu del producte turístic que ofereixen les Illes, posa fre, tot i que limitat, al creixement continuat ja que fa més difícil seguir amb la incorporació de treballadors a l’illa.

Ara bé, tots podem fer pronòstics (ja sabeu, els economistes som molt bons a l’hora d’explicar per què els nostres pronòstics passats no es van complir): més enllà del que pensem que seria convenient, quina creieu que serà la resposta que donarem col·lectivament els ciutadans de les Illes, mitjançant les nostres institucions i governs varis, davant la problemàtica actual, repensar el model turístic, o seguir construint més cases, carreteres, etc., per facilitar la continuació del model actual?

Etiquetes