Podria...

Andorra genera un sentiment d’estima. Són les seves muntanyes, la seva gent, la seva idiosincràsia, la seva història..., tot plegat és màgia

Podria parlar de la rotonda del Punt de Trobada, de les obres del Fener i dels problemes de circulació, de política i de ministres, dels mil i un problemes o temes ‘calents’ que té Andorra. Però no ho faré. Perquè Andorra es mereix que, ara que arriba el moment de tancar l’any, recordem que som un país que no necessita engalanar-se ni guarnir-se. Que Andorra ‘encanta’ sent com és i que tot i que la promoció sempre és necessària, Andorra encanta. Andorra enamora.

Alguna vegada he pensat què és el que desperta l’atracció vers el país. Hi ha moltes destinacions, però Andorra té quelcom especial. De forma màgica, Andorra genera un sentiment d’estima. Són les seves muntanyes, la seva gent, la seva idiosincràsia, la seva història..., tot plegat és màgia. Andorra, un país únic.

No m’agrada fer cortines de fum, fer com si no hi hagués problemes. Miro de cara al futur, em plantejo el destí d’Andorra i sincerament crec que podem dir que el país encara té molt recorregut, que encara hi ha molta feina a fer, sense oblidar que també se n’ha fet molta.

M’agrada el país en el que visc. Cada dia me n'enamoro. Tinc la sort de poder dir que cada dia, per a mi, és una nova història. “Una altra història”.