OPINIÓ
Opinió 18/08/2018

Polaroids d'estiu

i
Nanda Ramon
3 min

Aquest dilluns és Sant Bernat i d’alguna manera l’estiu començarà a acabar. Encara quedaran embats i pistonades; i molta d’arena i alga aferrada al turmell; i el badar olorós de les figues; i qualque ruixat primet que banyarà les paperines de Sant Agustí i de Sant Mateu, com és preceptiu. Però dilluns el frare l’apagarà –o no, que això no se sap mai– i l’estiu d’enguany, imperceptiblement, començarà a transsubstanciar-se en record.

Els estius són fàbriques de records extraordinàries: les carreres amb la bicicleta vermella, l’oratge calent als pins del Tomarinar, arribar en moto i sense casc a la gelateria del moll, el vestidet lila estrenat per Sant Jaume... Escenes estojades en records, la col·lecció particular de Polaroids.

L’estiu d’enguany ja n’ha arxivat una partida... Com el dia que, a un semàfor, se sent una veu ben decidida: “Venga, home, fes via. No veus que es posarà vermell?”. I la coa d’ull descobreix una senyora mudada i assenyada, que s’adreça didàcticament... a un quissó. Capacitat d’empatia o soledat extrema? O un poc de tot?

Com aquella altra gran frase de l’estiu, “Después de una ruptura sentimental, Pep me ayudó a poner orden en mi vida”, on “Pep” és un Spaniel bretó juganer i panteixant, que ens fita des de la foto de l’entrevista del diari al seu amo. De quan ençà posam noms humans a les mascotes i noms de mascotes als humans? A qualque moment em dec haver perdut, segur.

I guait pel corral i m’arriba clara la conversa dels picapedrers sud-americans que feinegen a ca la senyora Guillermina: “Pásame el 'tornavís' de estrella”. Prodigi de llengua resilient, aquesta nostra, que ho ha tengut tot en contra, però que no es rendeix.

I al restaurant, un avís: “El jardí no és un espai de joc, sinó de restauració. Demanam als pares que es facin responsables dels seus infants per no molestar els altres clients”. És o no inquietant una societat on els pares han abdicat i creuen que “educar” és “deixar jugar”?

Pens en el vell acudit de Perich: “A la platja, quan la meva filla tira arena damunt els altres, em fa gràcia. Quan ho fan els altres, no. Cosa que demostra que la meva filla és molt més graciosa que els altres infants”. Empatia, 'une autre fois'.

I la instantània surrealista, imprescindible a tot estiu. Esperant distretament que els operaris m’acabin de fer net el cotxe, una capsa misteriosa atreu la meva atenció des d’enmig del garatge: “Se regala vestido de novia sin estrenar”. Segur que cap ficció no pot superar la suggeridora realitat amagada a la capsa.

I un moment 2.0 incommensurable, al xat de jeuxvideo.com, a propòsit del nom de l’escola de màgia de Harry Potter: “Pourquoi POUDLARD se traduït par HOGWARTS en anglais?” I un, encara més viu, que li contesta: “La traduction anglaise est réputée pour être de mauvaise qualité”. El poder de l’etnocentrisme és insondable. Protegiu-vos-en tant com pugueu.

I el periodisme d’estiu, sempre tan refrescant i mesurat! Com quan diu “Rescatan un herido tras caer en un acantilado de cinco metros en s’Hort de sa Cova”. Diria que “cinco metros” és un marge, una paret, una balma, un desnivell... però no un penya-segat. Crec, vaja. I que el que hem tengut enguany no ha estat una “ola de calor con noches ecuatoriales”, com bé s’ha encarregat d’aclarir Agustí Jansà, en constatar que “Enguany la massa d’aire més càlida és enfora de Balears, a l’oest peninsular. Allà hi haurà fins a 44 graus; aquí amb prou feines arribarem a 38. El d’ara és un episodi càlid com altres, viscut amb alarma i psicosi”. És el que té passar l’estiu a Tele5.

I el gran Balti: “Picornell precisa que las palabras que atribuyó al Rey son suyas”. Em va entendrir. Que hi anàs, que es vestís com es va vestir, que parlàs al rei amb franquesa, que es posàs nerviós, que li costàs expressar-se, que rectificàs tot d’una, que demanàs disculpes, que hagués d’aguantar totes les burles dels estufats i els lletruts, i que durant unes hores ens fes somiar en un cap d’estat capaç de parlar de ponts i de mediació. La realitat sempre espenya la ficció.

I un pensament polític de gran densitat –o sigui, espès–: “Muchos niños de la Part Forana apenas saben expresarse en castellano”. Sí, ho heu endevinat, l’emèrit José Ramón Bauzá i el seu “AlgúHoHaviaDeDir” d’aquesta setmana. Des de la “NiñaDeRajoy”, que res no m’havia commogut tant.

stats