Politar

A Andorra no hi ha una gran tradició literària ni historiogràfica, és cert. Culpa de l’aïllament i de l’escassa densitat del capital humà. És així i no s’hi pot fer res més que assumir-ho i tractar amb la màxima consideració i respecte les notabilíssimes obres que ens han pervingut.

D’aquell segle XVIII tan intens i transcendent per a la història del país en tenim dues de cabdals, el 'Manual Digest' i el 'Politar Andorrà'. D’aquest darrer en tenim ara una magnífica i nova edició, presentada ahir al Consell General i que pren el relleu a la primera que se’n va fer, l’any vuitanta-tres. Se sap poc del seu autor, mossèn Antoni Puig, però el poc que se sap és prou sucós. Corresponsal-còmplice (pregunta necessària: era conscient de ser-ho?) de l’espia de Carles IV don Francisco de Zamora, el va acompanyar per les seves corredisses andorranes, i junts van fer la primera ascensió documentada al Casamanya, el setembre del 1788, des d’on va dibuixar un preciós mapa del país. Després, destinat al Pallars, va mirar d’aconseguir alguna pell d’ós per a don Francisco.

Però el seu llegat és, sobretot, el 'Politar', que havia escrit vint-i-cinc anys abans. A l’ombra colossal del 'Manual', el 'Politar' ens pot semblar una obra menor o una còpia millorada de l’obra de Fiter i Rossell. Però en comptes de competir-hi, la complementa. I ara tenim una eina magnífica per penetrar en aquest fascinant segle, en la meticulosa edició de l’Ignasi Baiges i els estudis que l’acompanyen. Propera parada, el 'Manual Digest'?