Opinió 05/01/2018

Pólvores de talc reial

“Ja podríem fer de Melcior i Gaspar nosaltres, que no ens hem de maquillar”, pensa el tiet francès

i
Pau Riera Dejuan
2 min

Per primer cop en la història, Senegal viurà una cavalcada de reis. Els voltants de l’església de Popenguine, situada a uns setanta quilòmetres al sud de Dakar, és l’indret escollit per aquesta fita històrica. Des de fa mesos, la comunitat catòlica de la ciutat, amb l’ajuda dels fidels més actius de Dakar i Sant-Louis, preparen la cavalcada que es farà la nit del cinc de gener.

A Popenguine hi viuen gairebé quatre mil persones, però és la destinació de milers de catòlics que fan pelegrinatge fins a la Basílica de Notre-Dame de la Déliverance. La nit prèvia a l’arribada dels tres Reis Mags de l’Orient, s’hi concentraran molts entusiastes de les tradicions catòliques, frisant per conèixer un aspecte, fins ara insòlit, del cristianisme.

Uns dels més fervents fidels és una parella de Terol. Fa onze anys que viuen a Popenguine, des que van instal·lar-s’hi per muntar un parc d’aventura pròxim a la platja. Cada diumenge van a missa, participen en la majoria d’activitats de la parròquia i són molt ben vistos dins la comunitat cristiana de la ciutat.

Durant els últims mesos han tingut molta feina al parc d’aventura i a més, han tingut bessonada. Això els ha impedit seguir el dia a dia de les activitats parroquials. Han decidit que aniran a la cavalcada per mostrar als seus infants una de les tradicions més arrelades del seu lloc d’origen.

Una estona abans que comenci la cavalcada, passegen pel voltant de la basílica i decideixen entrar a donar un cop d’ull. Només d’entrar els sorprèn el rebombori que hi ha instal·lat. Han enretirat tots els bancs i tota la nau central de l’església està envaïda per una munió de gent canviant-se de roba, pentinant-se i maquillant-se per la cavalcada.

De lluny veuen els seus veïns, una família de Toulouse -pare, mare, tiets i nebots, tots ells fidels- que estan ajudant l’Ousmane a maquillar-se. Ell està assegut en una cadira i just al costat hi ha una taula plena de pólvores de talc per enfarinar-li la cara. L’Ousmane serà en Gaspar. Just davant seu hi ha l’Ibrahim, qui, ja maquillat, està tenint problemes per caminar i no trepitjar-se la capa mentre intenta que la corona -massa grossa- que li han donat, no li caigui enrere. De tant esforç, combinat amb la calor que fa, li apareixen grosses gotes de suor que li recorren la cara enduent-se el maquillatge.

La família de Toulouse, en veure-ho, li diuen que s’assegui on fins fa un moment hi era l’Ousmane, i el tornen a maquillar. “Ja podríem fer de Melcior i Gaspar nosaltres, que no ens hem de maquillar”, pensa el tiet francès mentre llança a les escombraries el tercer pot de pólvores de talc buit.

stats