Poma i pera
En alguns restaurants de disseny la senyalització dels lavabos es tan confusa que et pots acabar rentant les mans a la cuina
No he anat a la lluna, no he desxifrat el genoma humà i no he creat el cotxe que s’aparca sol i tampoc sé desxifrar la senyalització d’alguns lavabos de restaurants. Em sembla tan confusa que no m’estranyaria gens que algú s’acabés rentant les mans a la cuina o a l’habitació on guarden els productes de neteja.
En un d’aquests locals modernets on a banda dels noms dels plats llarguíssims, de la decoració original i del ‘postureig’ també es menja, em vaig trobar amb una poma dibuixava en una porta del lavabo i una pera a l’altra. Em vaig sentir com si estigués fent el test cultural per obtenir la nacionalitat espanyola o per participar a ‘Supervivientes’. Tot i que qualsevol dia vindrà a casa un guàrdia civil que, entre registre i registre a Andorra de l’operació Térmyca em donarà el passaport espanyol com a premi per haver suportat la transmissió d’un partit a Tele 5 de la selecció espanyola a l’Eurocopa de futbol.
Va passar un cambrer i en preguntar-li quin era el lavabo d’homes em va dir que estava molt clar. Potser, sense saber-ho he estat un temps en coma com la protagonista de ‘Good bye, Lenin!’ i mentrestant l’Organització Mundial de la Salut ha decretat que els homes són pomes i les dones peres. Alguna cosa em dec haver perdut pel camí.
Els meus coneixements arriben per saber que en el paradís terrenal, una serp va temptar Adam amb una poma i que, en condicions normals, els homes tenen distribució de la grassa en forma de poma i les dones de pera. Ja no vull ni pensar com seran els lavabos de The Bunyadi a Londres, un restaurant on pots menjar a pèl o el del Sublimotion de Paco Roncero a Eivissa on els comensals mengen per 1.650 euros per cap penjats d’un taüt a 7 metres d’àltura i amb ulleres virtuals.
Quan estava a punt d’estar allà tant temps com els d’assumptes interns dels Mossos d’Esquadra per localitzar l’escopeter que va disparar causant la pèrdua d’un ull d’Ester Quintana, vaig entrar per la porta de la poma com si em dirigís a la reconquesta d’Invernalia. De tornada a la taula vaig cridar l’atenció del cambrer, el mateix del lavabo, per fer la comanda.
Vaig començar amb un discret ‘Tsss’ per anar evolucionant cap un cante jondo amb el pas de dos d’unes sevillanes intercalat amb una saeta al crist del personal de restauració. Feien menú. De postres podies triar entre un púding de poma o una pera bella Helena.
