OPINIÓ

Por que no us faci por

Hi ha dies que ho agafaries tot i ho enviaries a porgar fum (fum-fum). Hi ha dies que no et pots creure que hi hagi coses que encara passin. Hi ha dies que deixes de creure en la humanitat i en les persones i et quedes com òrfena de no saps ben bé què, però que et fa un buit a dins que no creus que hi hagi manera d'omplir. La llàstima és que hi ha dies que només pots omplir-lo de ràbia.


Som a 4 dies d'acabar l'any i ja són 96 –sempre utilitz les dades de Feminicidio.net– els feminicidis i altres assassinats de dones comesos per homes a l'estat espanyol. Sí, ja sé que alguns pensareu: “Ja està, per enèsima vegada la pesada de na Irene xerrant una altra vegada de violència masclista”. Idò sí. Perquè crec en la màxima de “si ens toquen a una, ens toquen a totes”. Perquè dia rere dia hem de suportar la llosa de la violència, el menyspreu i les agressions. Perquè a tots els dinars o sopars d'aquest Nadal hem hagut d'aguantar la figura del 'cunyat' o 'cunyada' de torn dient-nos que hi ha dones que són massa radicals –és la manera d'evitar dir 'feminazi'– i que hi ha homes maltractats que no denuncien per por.


M'agradaria saber, homes que m'envoltau, de què teniu por. Teniu por que us violin dins el vostre llit? Nosaltres fa anys i panys que som violades per les nostres parelles i amics –sí, al·lots, de voler tenir sexe amb la vostra parella quan ella no vol se'n diu vi-o-lar. A veure si us ho ficau al cap d'una vegada, perquè la ferida que ens deixau no es cura anant d'urgències a un PAC o a una farmàcia. Teniu por que us abaixin el sou perquè teniu uns òrgans sexuals determinats? Ara mateix les dones de l'estat espanyol treballam 54 dies gratis, perquè cobram gairebé un 15% manco per hora que vosaltres... Feis comptes. Teniu por que us persegueixin o us assetgin en persona o virtualment perquè penjau fotos a les xarxes socials? O per ventura teniu por de ser valorats només pel vostre cos i la roba que triau? Teniu por quan tornau tots sols a ca vostra o quan heu de passar entre un grup de persones socialitzades com a dones, especialment si és de vespre? I en teniu quan decidiu ser pares perquè us poden acomiadar de la feina o perquè la vostra vida es veurà reduïda a les cures?


Tement que la resposta es redueix a un “No” a totes les preguntes, us dic el que em fa por a mi de vosaltres: que no us faci por no fer res. Que no us faci por continuar justificant els actes i actituds masclistes dels vostres amics, germans, companys, pares, cosins, sogres i cunyats. Que no us faci por passar-vos de la ratlla perquè us pensau que gaudiu d'una confiança innata. Que no us faci por ser capaços de cometre agressions i saber que en sortireu impunes. Que no us faci por ignorar que tots duis un monstre dins i que és la vostra obligació, responsabilitat i compromís combatre'l. El dia que això us faci por de veres, per ventura aquell dia, començaré a creure que sí que voleu fer qualque cosa per acabar amb aquesta desgràcia i despropòsit de magnituds infinites.

Etiquetes