Opinió 24/05/2016

Fotre mà, de primeres i sense demanar permís

1 min

Innocent com som, esper a darrera hora per veure si el terratrèmol d'1,2 milions d'euros de fiança, amb epicentre al madrileny carrer de Gènova, ha causat qualque esquerda o simple crui en l'estructura de ciment armat de l'ètica del PP. I res, talment el carter, enlloc de la interlocutòria amenaçant d'un jutge, hauria dipositat publicitat del restaurant xinès del cap de cantó a la bústia. Una fredor, com la manifestada per Andrea Levy en la seva intervenció per explicar l'estranya casualitat que un jutge amenaci d'embargar la seu. Una fredor que només pot ser producte de la certesa de gaudir d'un electorat tan èticament blindat com ells.

Una vegada, un que havia viscut la mítica (o 'cutre', però no ho sabrem mai) època dels 'picadors de sueques' m'intentà ensenyar la seva tècnica, talment ho va fer mon pare per escar un ham del volantí (val a dir que sempre he estat dolent en les arts de pesca): amb metòdiques instruccions. Només vaig arribar a la primera suposada lliçó perquè consistia a rompre totes les meves normes i fotre mà, de primeres i sense demanar permís. El meu interlocutor reconeixia, a més d'èxits magnificats, qualque galtada sonora. No amollis, afegí, aguanta que algunes cedeixen, també. Supòs que tot d'una han entès el per què m'ha vingut el cap l'anècdota. Fer el que no està èticament bé, fotre mà i aguantar sense immutar-se les galtades. Potser no fou un bon mestre per a mi, però no hi ha dubte que els que eren com ell crearen escola.

stats