Postal

La data del mata-segells era el 18 de novembre. Per tant, la postal, perfectament inofensiva i amb l’adreça ben escrita, ha tardat ni més ni menys que setanta-dos dies en recórrer aproximadament mil cinc-cents kilòmetres

ALBERT VILLARÓ
ALBERT VILLARÓ

Abans d’ahir vaig rebre una postal. Sí, això és notícia, perquè se’n reben poques (i jo, que quan era jove n’havia enviat moltíssimes, ja fa anys que ho he deixat de fer). Venia del jaciment de Vindolanda, a la Northúmbria, un fenomenal campament romà que vigilava la Muralla d’Adrià, la frontera física que separava els ferotges pictes -els avantpassats dels escocesos- dels romans que ocupaven Britània (i no es van atrevir gaire a penetrar nord enllà). La data del mata-segells era el 18 de novembre. Per tant, la postal, perfectament inofensiva i amb l’adreça ben escrita, ha tardat ni més ni menys que setanta-dos dies en recórrer els aproximadament mil cinc-cents kilòmetres que ens separen. A una molt respectable velocitat mitjana de vint kilòmetres al dia, un carter excursionista i caminador la podia haver portat perfectament a peu. El càlcul que fa Google Maps diu que hom hi podria esmerçar 307 hores, sense comptar el ferri. A raó de vuit hores de marxa cada dia, trenta-vuit dies, la meitat del que va tardar. Ara, que un legionari entrenat com els que estaven destinats a Vidolanda podia fer sense problemes una jornada de trenta o trenta-cinc kilòmetres diaris, carregant amb tota la impedimenta. Però un funcionari del ‘cursus publicus’, el sistema postal dels romans, perfectament organitzat al llarg de tot l’imperi, podia arribar a assolir una velocitat de cent kilòmetres al dia. Si encara funcionés, la postal hauria arribat el dia 3 de desembre.