Prioritat: dimensió pirinenca

El futur d'Andorra, però també el del nostre voltant més immediat, passa per les dinàmiques i projectes compartits, basats en les complicitats i les relacions que hem establert saltant-nos les fronteres administratives

ALBERT ROIG
ALBERT ROIG

Aquest article potser resultarà redundant, repetitiu o, fins i tot per alguns, pesat, perquè no faré altra cosa que sumar-me, una vegada més, a la teoria que la cooperació, les iniciatives conjuntes tant en l'àmbit cultural, social com en l'econòmic, en el nostre àmbit geogràfic pirinenc no fan res més que enfortir-nos. I aquesta és l'expressió més ben trobada, des del meu punt de vista, per l'Antoni Pol i el Joan Ganyet, quan parlen “d'enfortir la nostra dimensió pirinenca”. L'exemple l'hem tornat a tenir aquest cap de setmana amb la signatura de l'acord per a la creació del Parc Natural de les Tres Nacions (Parc Natural de l’Alt Pirineu català, els parcs de Sorteny i Comapredosa d’Andorra i el Parc Natural Regional des Pyrénees Ariègeoises).

Hem llegit múltiples vegades els articles de l'Antoni Pol dient-nos que el futur passa perquè siguem capaços de fer participar del nostre desenvolupament a tota la zona pirinenca que ens envolta en un radi de 50 km al voltant. El futur d'Andorra, però també el del nostre voltant més immediat, passa per les dinàmiques i projectes compartits, basats en les complicitats i les relacions que durant centúries hem establert saltant-nos les fronteres administratives i fonamentant-nos en la nostra convivència territorial, en el nostre ser pirinenc.

Jo no sé si és possible que en el marc de les negociacions amb la Unió Europea per assolir un acord d'associació, s'inclogui la creació d’un pol de desenvolupament social i econòmic al Pirineu, una àrea econòmica compresa per aquests més de 6.000 quilòmetres quadrats que van de Tolosa a Barcelona passant per Andorra. Però si no és possible perquè els marcs de negociació amb la UE són molt estrets o perquè no és el lloc on s'ha de fer aquest tipus de negociacions, sí que hauria d'emmarcar-se com una prioritat absoluta per part del futur Govern un cop s'hagi assolit el nou estatus de relacions amb Europa.