Programes

Els trobarem a les bústies ensobrats o plastificats conjuntament amb la papereta de votació. Alguns agosarats possiblement els obriran i miraran les fotos dels candidats i els deixaran per sobre d’alguna de les taules de casa pensant que quan tinguin temps se’ls llegiran. D’altres ni tan sols els trauran del plàstic o del sobre i possiblement n’hi haurà que els llençaran a la paperera de color blau, directament.

N’hi haurà d’altres, però, que els llegirem atentament, amb detall, per saber què ens proposen cada una de les forces polítiques i en funció de si ens agrada o no el model de societat que volen per al país, acabarem decidint el sentit del nostre vot o l’abstenció.

Hi ha el convenciment, i no dic que no sigui cert en molts casos, que no votem en funció de les propostes polítiques o de la línia ideològica dels partits, sinó per afinitats personals. Per això, més d’una vegada ens hem pogut trobar amb programes amb grans frases. Frases per a titulars als mitjans, frases per quedar bé amb tots els col·lectius, frases, en definitiva, buides de contingut.

Jo no. Jo espero trobar-me amb programes clars. Programes que responguin tots els interrogants i que em permetin delegar, a través del meu vot, qui ha de gestionar el país els propers quatre anys, ja sigui donant-lo a un dels colors que es presenta, fent-ho en blanc o fins i tot a través de l’abstenció. Jo vull la resposta als cinc interrogants de tots i cadascun dels plantejaments polítics: el qui, el què, l’on, el quan i el per què.