Programes

Els deuen haver escrit de pressa, amb aportacions múltiples, sense un poeta que tingui temps per llegir-se’ls abans de la publicació

Bé, ja ha començat la campanya i ja circulen els programes, que són els contractes que els polítics fan amb la ciutadania. Els candidats fan esforços enormes per explicar-los i defensar-los. Tots? No, alguns més que d’altres: hi ha dues formacions que, per no tenir, ni pàgina web, no tenen. Ara, és possible que sí que en tinguin i aparegui a la tercera pantalla, però això, senyors, no és seriós. A un servidor li agrada comparar programes. Sempre m’aturo en la primera impressió que fan. La tipografia, les tintes, l’interliniat, els fons amb imatge, que de vegades distreuen i dificulten la lectura. Es llegeix prou bé? Han fet servir una mínima imaginació a l’hora de buscar un tipus de lletra elegant o bé tiren pel dret i apliquen la llei del mínim esforç –és a dir, helvètiques i subproductes com l’Arial? Encara estem de sort: n’hi ha que fan servir l’Open Sans. D’altres opten per l’Exo. Uns altres, la Roboto. I el contingut? Ah, el contingut. La mare dels ous. Costa endreçar idees, donar-hi un vernís d’elegància, que siguin comprensibles, que no reposin sobre agafadors lèxics (“impulsarem”, “crearem…”). Imagino que els programes no són el fruit d’una llarga reflexió, sinó que són productes d'al·luvió. Els deuen haver escrit de pressa, amb aportacions múltiples, sense un poeta que tingui temps per llegir-se’ls abans de la publicació. Així, és impossible que tinguin un estil elegant. S’hi troba una prosa fatigada, urgent. Algunes propostes mereixerien, sens dubte, una explicació una mica més animosa. Sigui com sigui, els ciutadans els hem de donar gràcies per l’esforç que hi han posat, no?