OPINIÓ
Opinió 29/04/2016

Prometre el confort de l'infern

2 min

Ens hem avesat a xifres d’atur que en altres indrets són inimaginables. Com a gran esperança, el govern espanyol en funcions promet que la propera legislatura acabarà amb el 13% de la població sense feina, sempre que duri els preceptius quatre anys, es mantingui la reforma laboral i el creixement de l’economia sigui el previst. Tot plegat, una càndida carta als Reis. En el millor dels somnis governamentals, la xifra sempre tindrà dos dígits. A qualsevol altre país del nostre entorn, no només seria inimaginable assolir aquesta quantitat d’exclosos del món laboral, sinó que no hi hauria govern que pogués suportar la pressió social que suposaria. Però a Espanya ningú ja no es planteja abaixar-lo per davall del 10%, que en el món civilitzat escabella. De fet, s’ha ultrapassat el 20% en tres períodes des de 1976, i no ha passat res: no han caigut governs per la pressió ciutadana ni s’han configurat consensos per tal de canviar el catastròfic model. És per això que els governants poden vendre com una conquesta duplicar la xifra d’atur dels nostres veïns. Perquè no tenir feina, i que quan es té aquesta sigui precària i mal pagada, s’ha convertit en normal. Han guanyat la narració, no hi ha dubte. L’assistència de la família, l’esclavitud que s’amaga rere l’economia submergida i no haver més que olorat el significat del benestar permet mantenir aquestes dades sense que la pau social ho pateixi. La normalització de l’atur ha servit per convèncer que qualsevol feina és millor que cap i que períodes sense són conseqüència directa de tenir-ne. Així se solidifica el model, s’esclerotitza, i els candidats poden prometre el confort de l’infern, que a ells no els amenaça.

stats