AMB ÈMFASI

'Proyectos del pasado' d'Ana Blandiana

Tenim a les mans onze relats poètics i fantàstics: Ana Blandiana (Timisoara – Romania, 1942) va ser una víctima més del terror sistemàtic i de la violació dels drets més bàsics. La seva “exposició dels fets” –la seva manera de dir-ho– la converteixen en una referència universal. Poeta, assagista, veu fonamental a la literatura de tots els temps. Els onze relats que es recullen a 'Proyectos del pasado' ens donen a conèixer el món a través de la veu d’una poetessa, un món en el qual els elements fantàstics i onírics són presents.

En el pròleg ens parlen de reconstrucció de la història i crònica de la vida quotidiana; els records de l’autora, la seva infantesa, les tragèdies viscudes pels seus i també de primera mà a la dècada dels 80.

'Proyectos del pasado' ens parla sobre la detenció dels convidats a un casament. Dotze persones són aïllades durant onze anys al bell mig de la natura. Les tàpies i els filferros no són necessaris en aquella immensitat on tots han d’aprendre a sobreviure. Són creatius, respectuosos, aconsegueixen crear una comunitat. Aquest relat està inspirat en les vivències de familiars de l’autora que van protagonitzar aquesta forma d’expropiació de les terres que el règim va practicar. L’adaptació i supervivència del col·lectiu arrestat és perfecta. Són individus que no han triat la seva aventura, però l’enginy, la maduresa i bondat que tenen, expressats amb la veu de l’autora, fan que aquest relat ocupi un lloc a la nostra experiència de lectors.

Altres narracions com 'Aves voladoras para el consumo', 'En el campo' o 'Imitación de una pesadilla' formen part de l’experiència directa de l’autora durant la segona fase del període comunista.

Al 1959 Ana Blandiana publica els seus primers poemes a la revista 'Tribuna de Cluj'. Aquest recull és censurat pel fet que l’autora és “filla d’un enemic del poble” perquè el seu pare va ser sacerdot ortodox i pres polític. L’autora passa tota una vida de vicissituds amb la censura, malgrat ser reconeguda fora de les fronteres del seu país. L’any 1989, sense ser consultada, la nomenen membre del Consell del Front de Salvamant Nacional. Ella presenta la renúncia al càrrec... Quina manca de respecte fer un nomenament sense consultar-ho a una persona maltractada durant dècades... El 1991 funda i presideix l’Aliança Cívica i dirigeix el Memorial de les Víctimes del Comunisme i de la Resistència; ara tria el seu lloc a la lluita per la recuperació de la dignitat d’un poble.

Blandiana és una autora equiparable a Anna Ajmátova o Václav Havel: una lectura cabdal, una recomanació sense reserves.